FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
revers de les fulles d'avellaner (Phyllactinia corylea). oïdi de la vinya Oïdi amb clistotecis amb apèndixs radials acabats en un ganxo, que ataca els pàmpols de la vinya (Uncinula necator i el seu anamorf Oidium tuckerii). oïdi del roure Oïdi amb clistotecis petits [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cecidi esfèric que es forma a les fulles i a les branques del roure i d'altres vegetals per la picada de certs insectes que hi dipositen llurs ous. Bony al front. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Larva vermiforme dels insectes lepidòpters, amb tres parells de potes articulades i altres d'espúries, generalment fitòfaga. Eruga de la col. Eruga barrinadora del gerani. eruga del pi Processionària del pi. eruga del roure Processionària del roure. eruga peluda del suro [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Colorant cristal·lí groc, de fórmula C15H10O7, contingut en l'escorça interior del roure negre, emprat, molt o triturat, en l'adoberia de pells i en tintoreria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer formar un eixam (a les abelles). Les abelles, formar un eixam. Les abelles s'eixamenaren sota un roure. Congregar-se formant una munió. És possible que els homes s'eixamenin més per egoisme que per instint sociable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit de l'alzina, del roure i de totes les altres plantes del gènere Quercus, sec, indehiscent i monosperm, proveït d'una cúpula en forma de didal. gla boixada Gla corcada, que no serveix per a la sembra. gla de mar Bàlan. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cim de muntanya. Branca principal més o menys dreta, especialment la que s'enlaira més que les altres o la que es deixa a l'arbre en tallar les altres. Un cimal de roure de 2 pams de gruix. Part d'una panna de suro que, en l'arbre, era la més allunyada de terra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doblegar, fer sucumbir, sota un pes, sota una càrrega excessiva. El sac l'aclaparava i a penes podia caminar. Aclaparar un roure. Aclaparar el poble amb impostos. Aquella desgràcia l'havia aclaparat. Les penes que l'aclaparen no es poden comptar. Consoleu-lo perquè no s'aclapari [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància més o menys dura i fibrosa que forma la major part del tronc i de les branques dels arbres i arbustos sota l'escorça. Fusta de roure, d'alzina, d'om. Fusta de roll. Fusta elaborada. Un llit de fusta. Una casa de fusta. ésser de bona fusta Ésser de [...]
