1.
topar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. retopar, topar per segona vegada. aürtar xocar petar, xocar violentament. col·lidir envestir(tr.). El camió va envestir el carro i el va destrossar. entretopar-se encontrar-se Cp. batre (tr.). 2 trobar-se. Ens hem trobat (o hem topat) amb grans dificultats. Cp. disputar-se [...]
|
2.
col·lidir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
topar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
encontrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
v. tr. i pron. trobar, topar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
tossar [o tussar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ricar morcar cotar topar Cp. banyegar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
ensopegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Topar amb el peu contra un obstacle. empassegar encepegar trompassar entropessar entrebancar-se entrepassegar espuntegar(esp. el bestiar de ferradura) Cp. anar de trompis: caure per efecte d'una ensopegada. 2 v. tr. trobar, endevinar. 3 (ensopegar-sepron.) escaure's, trobar-se [...]
|
6.
xocar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 entrexocar-se, xocar l'un contra l'altre. Suposa que tots dos objectes estaven en moviment. topar aürtar(intr.). Aürtar, una nau, contra un escull. percudir(tr.). Segons Alc., també pron. i intr. petar. Va anar a petar contra un arbre. pegar. Va pegar de cap a la paret. 2 sorprendre [...]
|
7.
trobar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 encontrar. Collint gerds i maduixes un dia l'encontrí (Verdaguer). topar. Un dia el vaig topar a la cantonada del nostre carrer. localitzar, trobar el lloc on una persona o una cosa és. retrobar, trobar una cosa perduda o una persona que hom havia perdut de vista. ensopegar(tr.). El vaig [...]
|
8.
lluitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
justaro júnyer, lluitar. També fig. disputar-se barallar-se encontrar-se, topar hostilment, dues persones o coses, l'una contra l'altra. L'un envestí l'altre i s'encontraren al mig del camp. contendiro contendre. Contendir de paraules. Contendir en un certamen. militar, lluitar en una guerra [...]
|
9.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar(intr.) esclatar. Tant [...]
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar (→) esbocinar (→) esmicolar (→) esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada. esquerdar (→) esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar (→) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar (→), trencar el broc. esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces (una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: → rompre. 3 (trencar-se pron.) rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar (intr.) esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà. 4 herniar-se 5 v. intr. → girar (intr.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |