FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (algú o alguna cosa) d'una banda, d'una cosa, com no devent participar-hi més. De la llista de candidats cal excloure aquestes dues persones. No admetre l'entrada (d'algú), privar-ne l'admissió, refusar-li la participació. Excloure algú d'una assemblea, d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre el lloc (d'algú) traient-l'en deslleialment, fent-l'en excloure, etc. Li va fer perdre la plaça per suplantar-lo. Suplantar un concurrent, un rival. En un escrit, substituir (paraules o frases). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'exceptuar o d'excloure; l'efecte. Allò que és exceptuat. Sense excepció d'edat ni de sexe. Una regla sense excepcions. a excepció de Llevat². per excepció Excepcionalment. Títol o motiu jurídic que al·lega el demandat en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condemnar (un acte, un capteniment, etc.) com a dolent. Jo reprovo la seva conducta. Excloure del nombre dels aprovats, especialment dels elegits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, no comprendre, no incloure (algú o alguna cosa) en un nombre o en un tot, excloure'l com si no en formés part. Són tots ells lladres: no cal exceptuar-ne cap. Si exceptuem els dits noms, tots els noms masculins terminats en -s formen el plural afegint -os al singular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut d'excloure. Que exclou tota altra persona o cosa. Privilegi exclusiu. Privilegi en virtut del qual una persona o corporació pot fer alguna cosa prohibida als altres. Aquesta emissora té l'exclusiva de la retransmissió del partit. en exclusiva En situació [...]