Els participis dels verbs acabats en -cloure (concloure, descloure, encloure, excloure, incloure, recloure) acaben en -clòs. Per exemple:
conclòs (i no concluït ni conclogut)
exclòs (i no excluït ni exclogut)
inclòs (i no incluït ni inclogut)
reclòs (i no recluït ni reclogut)
[...]
En català es poden fer servir les expressions això de banda, a part d'això, fora d'això, entre altres, per excloure o exceptuar una cosa. Per exemple:
Fora d'això, demana'm el que vulguis.
[...]
En llenguatge jurídic, com a equivalent del terme castellà tachar s'utilitza el terme rebutjar amb el sentit d'al·legar, una de les parts litigants, algun motiu legal perquè un testimoni o un membre del jurat no intervingui en el procés; i s'utilitzen els termes invalidar o excloure amb el sentit [...]
Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents:
batre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...)
cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...)
córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...)
fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre [...]
Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents:
batre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...)
cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...)
córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...)
fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre [...]
de primera i de segona persona (em, ens, et, us). Per exemple:
No ens en poden excloure (No ens poden excloure de les llistes).
No te'n poden allunyar (No et poden allunyar de la nena).
Ara bé, quan es combina amb un pronom de complement directe de tercera persona (el, la, els, les), se sol elidir [...]