El verb cruixir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
cruixo, cruixes, cruix, cruixim, cruixiu, cruixen
Present de subjuntiu
cruixi, cruixis, cruixi, cruixim [...]
El verb esmunyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
esmunyo, esmunys, esmuny, esmunyim, esmunyiu, esmunyen
Present de subjuntiu
esmunyi, esmunyis, esmunyi [...]
El verb grunyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
grunyo, grunys, gruny, grunyim, grunyiu, grunyen
Present de subjuntiu
grunyi, grunyis, grunyi, grunyim [...]
El verb munyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
munyo, munys, muny, munyim, munyiu, munyen
Present de subjuntiu
munyi, munyis, munyi, munyim, munyiu [...]
El verb pudir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
pudo, puts, put, pudim, pudiu, puden
Present de subjuntiu
pudi, pudis, pudi, pudim, pudiu, pudin
Imperatiu [...]
El verb retrunyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
retrunyo, retrunys, retruny, retrunyim, retrunyiu, retrunyen
Present de subjuntiu
retrunyi, retrunyis [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
document. Temps present. El passat, el present i l'esdevenidor d'una cosa. No pensar més que en el present. Temps verbal que indica simultaneïtat respecte al moment de l'acte de parla o respecte a un interval de temps que inclou el moment de l'acte de parla. El present d'indicatiu. present [...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.).
Present d [...]
En les oracions condicionals, la conjunció si pot anar seguida de verbs tant en mode indicatiu com en subjuntiu. Segons el mode i el temps del verb de l'oració condicional, la probabilitat que s'expressa serà més o menys propera a la realitat.
Si es fa servir el mode indicatiu, la condició es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa no sigui o s'esdevingui. mai que [o mai per mai que] Amb el verb que segueix en subjuntiu, equival a si alguna vegada amb el verb en indicatiu. Mai que et pregunti res, tu fes veure que no ho saps. mai més [o mai pus, o pus mai, o pus mai més] Cap altra vegada. No et vull veure mai [...]