Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
suplicar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar amb submissió i humilitat. Suplicar una gràcia a una autoritat. Demanar amb humilitat (a algú). Suplicar Déu. Suplicar el rei. [...]
|
|
2.
suplicació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de suplicar, de sol·licitar súplica. [...]
|
|
3.
súplica
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de suplicar. Paraules, escrit, amb què hom suplica. Les seves súpliques foren escoltades. Clàusula final d'un escrit dirigit a l'autoritat administrativa o judicial sol·licitant una resolució de justícia o de gràcia. Recurs de súplica. [...]
súplica
|
|
4.
ajuntar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ajuntar a la colla. A Ripoll, el Ter s'ajunta amb el Freser. Ens vàrem tornar a ajuntar prop de l'ermita. Cada matí ens ajuntem tres o quatre i anem a pescar. ajuntar les mans Ajuntar-les per pregar, suplicar. Ajustar² 2 . Anar a viure en parella sense casar-se. La Glòria s'ha ajuntat [...]
|
súplica
1 1 f. [LC] Acció de suplicar.
1 2 f. [LC] Paraules, escrit, amb què hom suplica. Les seves súpliques foren escoltades.
2 1 f. [BB] [DR] Clàusula final d'un escrit dirigit a l'autoritat administrativa o judicial sol·licitant una resolució de justícia o de gràcia. Recurs de súplica.
2 2 f. [BB] Sol·licitud escrita, especialment l'adreçada a la cúria pontifícia.