FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura, amb mànigues i sense faldons. Pallissa². Li han clavat un bon gec, pobre noi. gec de llenya (o de garrotades, o d'hòsties, etc.) Pallissa². [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La femella, expel·lir (el fetus que portava al ventre al final de la gestació). Parir un noi. Parir un infant. Parir bessonada. La vaca ha parit. posar algú a parir Criticar-lo granment. Crear, fer. Com ho has parit, això? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió de comiat, especialment a una persona que hom tracta de tu. Adeu, noi: ara ja no ens veurem més fins a les festes de Nadal. fer adeu Fer un gest de comiat. Darrere la finestra, feia adeu amb la mà. Expressió per denotar que cal renunciar a una cosa, que una cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ànsia a fer una cosa ràpidament. Tenia pressa a acabar la feina. Ara tenen pressa per aconseguir les llicències. Dona-li pressa, que ha d'anar a l'aeroport. Noi, porto pressa: no em puc entretenir. Cuita: dona't pressa! de pressa Ràpidament. Ves de pressa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fallar en les expectatives (d'algú). Un cop ben conegut, aquell noi la va decebre. Llegeix aquesta novel·la, que no et decebrà! El resultat final de l'escrutini ha decebut les seves esperances de sortir elegit. Enganyar 1, 2 i 3. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de viu. La vivor dels seus ulls, de la seva intel·ligència. La vivor del seu estil. És notable la vivor d'aquest noi. tenir la vivor de l'estornell Ésser viu però mancat de reflexió, de ponderació, de clara percepció de les coses, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
contínuament amb el seu nom. gastar la pólvora en salves Emprar mitjans del tot ineficaços per a aconseguir el fi proposat. gastar saliva en va Parlar inútilment. Usar habitualment. A casa només gastem oli d'oliva. Gasto mitjons de cotó. Quins fums que gastes, noi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dorm molt. El noi els ha sortit dormidor i mandrós. És un gran dormidor: no hi ha qui el faci llevar. ésser poc dormidor Dormir habitualment poc. Sempre em llevo d'hora: soc poc dormidor. Persona que pretén tenir el do d'endevinació en estat de son. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar més enllà de la mesura justa, dels límits de la veritat, de la conveniència, del normal. Sempre ha exagerat els defectes del noi. No cal que n'exageris les virtuts, que ja les coneixem. Exagerar el perill. Va, no exageris, que no et fa tant de mal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Restituir al seu primer estat, d'on era caigut. Rehabilitar un comerciant que ha fet bancarrota. Té el projecte de rehabilitar els antics camins de bast. Restablir en els seus drets. Rehabilitar un militar degradat. Restablir en l'estima dels altres. La conducta del noi l'ha rehabilitat. [...]
