41.
cobrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
., ficant-lo fins a les orelles. embrossar-se, cobrir-se de brossa un bosc, un camí, etc. amagar, omplir, protegir, abrigar. 2 Acoblar-se el mascle amb la femella. posseir(->) tirar-se(vulg.) muntar(esp. el cavall, l'ase, etc.) saltar(v. tr.) Algunes espècies tenen un verb propi: amarrir [...]
|
42.
treure [o traure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'expressa generalment fent precedir del prefix des- el verb que significa posar en un lloc: Desembeinar. Desembalar. Desencauar. Desllodrigar. Desembagular. Desencaixar. Desencaixonar. Desencofrar. Desencapsar. Desencasar. Desencasellar. Desempouar (treure del pou). Desempotar (treure del pot). [...]
1 fer sortir portar fora de lloc extreure. Extreure un queixal. Extreure una espina. Extreure carbó d'una mina. Extreure un passatge d'un llibre (Cp. Retallar). arrencar o arrancar. Arrencar un queixal. retirar. Retirar els diners del banc. llevar (→) sostreure o sostraure, treure part d'una cosa perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d'algú. No li sostreguis mèrit. tirar, treure estirant. Tirar aigua del pou. bombar, treure amb una bomba. evacuar, treure d'un lloc. gitar o llançar aviar. Aviar aigua de la bassa. Aviar el bestiar, treure'l del corral. deduir o eduir, treure d'una proposició les conseqüències que conté. eixaugar, treure (de l'aigua) una cosa, especialment un ormeig de pesca. desplaçar, treure una cosa del seu lloc. tocar, treure del seu lloc. Les claus eren aquí, i ara no hi són: qui les ha tocades? expulsar, treure algú d'un lloc. fer fora expel·lir, treure a fora, esp. els humors del cos. excretar, íd. ejacular o ejectar, íd. foragitar o forallançar. El foragitaren de la reunió. desallotjar. Desallotjar la gent de la sala. pouar o poar, treure, també fig. desnonar o acomiadar. L'han desnonat (o acomiadat) del pis. despatxar (→) excloure, treure algú o alguna cosa d'un lloc, etc. enretirar (una cosa), treure-la del lloc on era per posar-la endarrere o a un costat. exclaustrar, treure algú del convent. arrencar o arrancar, treure una arma per ferir. El cavaller arrancà l'espasa i matà el cavaller castellà (d'un document del segle XVI). Molts verbs amb els prefixos es- o des- expressen la idea de treure: Espinyonar: treure els pinyons. Espolsar. Escucar. Espedregar. Esprémer. Escalabornar. Espinyolar. Esbrancar o desbrancar. Treure d'un lloc s'expressa generalment fent precedir del prefix des- el verb que significa posar en un lloc: Desembeinar. Desembalar. Desencauar. Desllodrigar. Desembagular. Desencaixar. Desencaixonar. Desencofrar. Desencapsar. Desencasar. Desencasellar. Desempouar (treure del pou). Desempotar (treure del pot). Desembutxacar. Desembotar. Desembotellar. Desembarrilar. Desenterrar o dessoterrar. Desensacar, etc. 2 Treure'n: → aconseguir. reportar-ne. D'aquest afer en reportaràs un gran profit. 3 Treure's del davant o del damunt: desfardar-se, treure's la roba que fa nosa. esbatre (en sentit propi i fig.) espolsar-se (fig.) enviar (algú) al diable (o a la porra, o a mal viatge) enviar (algú) allà on no hi plou (o a l'infern) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
43.
menjar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'arròs? Per dinar no menjo pa, però per berenar me'n menjo dues llesques.) 2 (Usat com a verb. abs., és a dir, sense cap subjecte) golafrejar(intr.), menjar amb avidesa. tragaro dragar. El veiessis com draga! endrapar(fam.) manducar(fam.) ensacar(usat a Mallorca, Alc.) fer nyam-nyam(en llenguatge [...]
|
44.
fer 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. És el verb que té més aplicacions de tot el diccionari. Seria interminable la llista si les volguéssim esmentar totes. fotre(vulg.) refer, tornar a fer una cosa material. renovar, fer de nou una cosa. Renovar un contracte. Renovar les seves excuses. repetiro tornar-ho a fer, fer-ho de nou [...]
|