Resultats de la cerca frase exacta: 365
|
101.
àrsia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'edat mitjana, indemnització pecuniària a favor del senyor a la qual era obligat el pagès de remença en cas d'incendi casual de la propietat que usufructuava. [...]
|
|
102.
capmàs
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mas principal entre els diversos masos, bordes o terres aglevades que un mateix pagès tenia per a un sol senyor. Conjunt que formava el mas amb les pertinences agregades. [...]
|
|
103.
comte comtessa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, és de categoria inferior al marquès i superior al vescomte. Senyor feudal amb jurisdicció sobre un comtat. Muller d'un comte. [...]
|
|
104.
vènia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Remissió d'una culpa. Llicència de fer quelcom concedida a un inferior. Amb la vènia del senyor president, em retiraré. Demanar, concedir, esperar, la vènia de fer alguna cosa. [...]
|
|
105.
valiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acceptació particular que una persona, especialment poderosa, té envers una altra. Es va guanyar el valiment dels seus superiors. Ajut que es presta al rei o al senyor jurisdiccional. [...]
|
|
106.
foriscapi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret que rebia el senyor territorial de l'emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme. [...]
valiment
|
|
107.
prosternar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abaixar-se fins a terra davant algú en senyal de respecte, de devoció. Era costum que els súbdits es prosternessin davant del senyor. Es va prosternar davant l'altar i resava. [...]
|
|
108.
delmar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les rendes, als beneficis). Exigir el delme (al poble). Pagar el delme (a l'Església, al rei, a un senyor). [...]
|
|
109.
honorable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Digne d'honor. Un home honorable. Una família honorable. Que fa honor. Conducta honorable. Tractament donat als membres dels governs i dels parlaments de diversos països. El Molt Honorable Senyor President de la Generalitat. [...]
|
|
110.
ajuda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antigament, acció d'ajudar o de prestar socors, contribució o subsidi al rei o al senyor jurisdiccional per tal de subvenir a les seves necessitats particulars; l'efecte. Ènema. Donar una ajuda. Prendre una ajuda. [...]
|
valiment
1 m. [LC] Acceptació particular que una persona, especialment poderosa, té envers una altra. Es va guanyar el valiment dels seus superiors.
2 m. [HIH] Ajut que es presta al rei o al senyor jurisdiccional.