FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combinació dels elements d'un tot després d'haver-los separats per mitjà de l'anàlisi. Combinació d'elements separats formant un tot. En quím., formació de certs compostos per la unió de compostos més simples o dels seus elements. En gram [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ha esdevingut un nom comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. El nom comú ovni és una sigla lexicalitzada i per això s'escriu en minúscula i forma el plural afegint una essa: ovnis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup dels fil·losilicats dioctaèdrics d'estrat doble, compostos per una capa octaèdrica entre dues de tetraèdriques, que admeten en posició interlaminar fins a dues capes de molècules d'aigua i cations fàcilment bescanviables i tenen aplicacions industrials [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al planeta Mercuri o al déu Mercuri. Pertanyent al mercuri o argent viu. Que conté mercuri. Compostos mercurials. Produït pel mercuri. Salivació mercurial. Planta del gènere Mercurialis, de la família de les euforbiàcies, com el melcoratge i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de recristal·litzar; l'efecte. Formació d'una nova cristal·lització d'un mineral en una roca. Mètode de purificació de compostos cristal·lins consistent en la dissolució d'aquests en solvents apropiats calents per tal que, en refredar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, essent constituït per dues substàncies distintes, les molècules d'una d'aquestes formen un reticle cristal·lí mantingut per forces de valència normals, en els espais buits del qual es fixen ordenadament les molècules de l'altra, s'aplica als compostos d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impregnar (l'aire o un gas) de compostos volàtils de carboni. Enriquir en carboni (un aliatge metàl·lic). Mesclar (un carburant) amb aire en la proporció adequada per al funcionament d'un motor d'explosió. Funcionar, rutllar. La nevera ja no carbura. Pensar, raonar. Noi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas en forma de nau on es guarda l'encens per a les cerimònies del culte. Monument megalític prehistòric propi de les Balears, que té forma de nau invertida. Gresol de petites dimensions, de material refractari, de platí, de níquel, etc., per a cremar-hi compostos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que considera l'univers sota el domini de dos principis oposats, com el bé i el mal. Doctrina que considera l'ésser humà constituït per dos elements distints, el cos i l'ànima. Teoria química segons la qual tots els compostos definits consten de dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'dos', 'dues vegades', 'doblement'. Ex.: bidimensional, bilobulat, bipartidisme, biplaça, bisanual. Prefix emprat per a formar noms de compostos en què l'element o el grup al nom dels quals s'anteposa estan en doble proporció que en un altre compost. Ex [...]
