FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'insectes pterigots, mastegadors, de cos cilíndric, cap allargat, potes ben desenvolupades, amb un parell d'ulls compostos, ocels i òrgans timpànics, que comprèn les llagostes, els grills, els cadells i els saltamartins. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fisicoquímica. química inorgànica Branca de la química que estudia els elements i llurs compostos, llevat dels compostos complexos del carboni. química orgànica Branca de la química que tracta dels compostos complexos de carboni i de llurs transformacions. Persona versada en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Isomeria de posició que presenten certs compostos, que es caracteritza per la unió de radicals diferents en un mateix àtom o grup central. Repetició d'òrgans similars i posats d'una manera semblant en els segments de certs animals de simetria bilateral. [...]