Resultats de la cerca frase exacta: 929
|
91.
pivot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pivotar; l'efecte. En enginyeria mecànica, piu, especialment l'extrem inferior d'un arbre vertical. En bàsquet, jugador, generalment situat prop de la cistella de l'adversari, que en la fase d'atac té la funció de fer passades, llançar a cistella i agafar [...]
|
|
92.
crèdit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'intercanvi de dues prestacions desfasades en el temps, els béns o mitjans de pagament lliurats, contra la promesa de pagament. Autoritat, influència, que hom té prop d'algú per la confiança que hom li inspira. Tenir crèdit prop d'un ministre. Relació de les persones [...]
|
|
93.
vetllar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
armat cavaller, passar la nit prop de les seves armes, en una capella. Passar la nit despert prop (d'un malalt o d'un mort). Era d'una confraria que es dedicava a vetllar moribunds. Tenir cura de la seguretat i la conservació d'alguna persona o d'alguna cosa. Cal vetllar per la salut [...]
|
|
94.
castanyoleta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels pomacèntrids, de cos oval i comprimit, de 8 a 10 centímetres de llargada, de color bru amb bandes longitudinals, més fosques en els adults i de color blau brillant en els joves, que viu en petites moles prop de les roques (Chromis chromis). [...]
|
|
95.
paràlic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les fàcies o terrenys sedimentats prop de la mar però no marins, o a la part interna de la costa, en aigües somes, subjectes a aportacions de sediments fluvials i a invasions esporàdiques marines. Relatiu o pertanyent als aiguamolls de les vores de la mar. [...]
|
|
96.
bòlit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de fusta cilíndric terminat en punta en els dos extrems, que es fa saltar pegant-li, quan està ajagut, un cop de dalt a baix prop d'una de les puntes. Jugar a bòlit. anar de bòlit Actuar precipitadament sense saber ben bé el que cal fer, surti el que surti. [...]
|
|
97.
cascar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Masegar, copejar fins a produir contusió. A aquesta bèstia, el gran feix que porta li cascarà l'esquena. És una fruita cascada, està molt a prop de podrir-se. Tenir la veu cascada. cascar-se els pits Els pits de les dones lactants, emmalaltir-se per l'obstrucció dels [...]
|
|
98.
casolà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pertany a l'interior de la casa, de la família, domèstic. Les feines casolanes. Menjar casolà. Que s'està molt a casa, afecte als deures o als plaers de la casa. És un home molt casolà. Que viu prop o dins la casa de l'home. Els animals casolans. [...]
|
|
99.
làbrids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos en general oblong i moderadament comprimit, de coloració molt variada habitualment força llampant, sovint amb un marcat dimorfisme sexual, amb els llavis molt carnosos, que normalment viuen a les roques prop de la costa, a la qual pertanyen [...]
|
|
100.
vora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
extrema d'una peça de vestir de punt, constituïda per una banda de característiques diferents del cos de la peça. Forats dels cartons jacquard corresponents a les agulles destinades a teixir les vores de la peça. Prop 1. Ja érem vora casa. Vora seu. a la vora A prop [...]
vora
|
vora
1 1 f. [LC] Part extrema d'una extensió superficial, que toca una de les línies que la limiten. Retallar les vores d'un full. Les vores d'una ferida. Acostar-se a la vora d'un precipici.
1 2 f. [HIG] En heràld., línia que limita l'escut i, per tant, la superfície que hi resta enclosa.
1 3 f. [LC] Terra que hi ha a l'un i a l'altre costat del mar, d'un llac, d'un riu. A les vores del Mediterrani hi ha poblacions importants. Li agradava passejar per la vora del llac.
2 1 f. [IT] [LC] Part extrema d'una peça de roba doblegada i cosida. Fer una vora a un vestit. Una vora ampla, estreta.
2 2 [IT] vora elàstica Part extrema d'una peça de vestir de punt, constituïda per una banda de característiques diferents del cos de la peça.
2 3 f. pl. [IT] Forats dels cartons jacquard corresponents a les agulles destinades a teixir les vores de la peça.
3 1 prep. [LC] Prop 1. Ja érem vora casa. Vora seu.
3 2 [LC] a la vora loc. adv. A prop. Vaig sentir el que deien perquè eren molt a la vora.
3 3 [LC] a la vora de [o vora de] loc. prep. Prop 1. A la vora d'aquí hi ha una font. Seurem vora de l'escenari.