1.
fama
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veu pública de lloança o de blasme, reputació favorable o desfavorable. Tenir bona fama, mala fama. Té fama de valent. Notorietat deguda a l'excel·lència d'una persona en el seu art, professió, etc., a l'excel·lència d'un remei, d'una cosa qualsevol [...]
|
2.
fama
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Notorietat deguda a l'excel·lència d'una persona en un camp professional concret o a la seva aparició sovintejada als mitjans de comunicació. [...]
|
3.
fama
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fama. Tener buena fama, mala fama, tenir bona fama, mala fama. 2 cobra buena fama y échate a dormir agafa (o cria) fama i posa't a jeure. 3 conquistar fama agafar fama, tornar-se famós. 4 dar fama donar fama, fer conèixer, acreditar. 5 de fama [afamado] de fama. Un médico de fama, un metge de [...]
|
4.
fama
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fama. És un metge de fama, es un médico de fama. 2 agafa (o cria) fama i posa't a jeure cobra buena fama y échate a dormir. 3 tenir fama de tener fama de. 4 tenir bona (o mala) fama tener buena (o mala) fama. [...]
|
5.
fama
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
nom. Fer-se un nom, adquirir fama. Bon nom, fama de bo. Mal nom, fama de dolent. renom. És una pintora de renom. anomenada reputació notorietat(obra, fet, etc.) celebritat. Les aigües han donat celebritat a aquell poblet. popularitat prestigi, ascendent degut a la fama adquirida. glòria. Només [...]
nom. Fer-se un nom, adquirir fama. Bon nom, fama de bo. Mal nom, fama de dolent. renom. És una pintora de renom. anomenada reputació notorietat (obra, fet, etc.) celebritat. Les aigües han donat celebritat a aquell poblet. popularitat prestigi, ascendent degut a la fama adquirida. glòria. Només treballava per la glòria. aurèola.Tenia una aurèola de bondat. crit, en la frase fer crit, tenir fama. brama. El vell canonge era tingut en brama d'usurer. voga, en la frase estar en voga. ressonància (fig.). Els fets d'aquell home van tenir gran ressonància en tot el país. posteritat, fama pòstuma. memòria, fama bona o dolenta que roman d'una persona després de la seva mort. infàmia, mala fama pública per quelcom de deshonorant. Caure per infàmia. Els botiflers conquisten la infàmia. Ant. Obscuritat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
brama 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fama, reputació. Tenia brama de sàvia. [...]
|
7.
anomenada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fama, reputació. Bona anomenada. Mala anomenada. Un remei de molta anomenada. [...]
|
8.
imperible
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no pot ésser destruït o anorreat, que és de llarga durada. Glòria, fama, imperible. [...]
|
9.
posteritat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fama pòstuma. [...]
|
10.
infamar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar la fama, el bon nom (a una persona), cobrir d'ignomínia. Cercà d'infamar-lo amb les seves calúmnies. [...]
|