Resultats de la cerca frase exacta: 231

51. serè -ena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cap núvol o amb una nuvolositat inferior a una octa. Un cel serè. Fer un dia serè, una nit serena. Estar serè. Exempt de tot torbament. Tenir el cap serè. Que reflecteix la tranquil·litat de l'ànim. Una mirada serena. Vent sec que ve del nord-oest o de [...]
52. basilisc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil fabulós al qual s'atribueix la propietat de matar amb la mirada. Peça antiga d'artilleria de grans dimensions. Rèptil saure de diferents espècies de la família dels iguànids, de mida mitjana, amb el cap comprimit lateralment i en forma de casc, cua llarga i [...]
53. tèrbol -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té en suspensió partícules d'una substància estranya que li lleven la limpidesa, la transparència. Aquest vi és tèrbol: l'heu de deixar reposar. Dona'm aigua clara, que aquesta és tèrbola. Tenir l'ull tèrbol, la mirada tèrbola. Veure-hi [...]
54. abraçar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
professió, un partit, una opinió. Contenir, incloure. La filosofia abraça les altres ciències. Aquest llibre abraça la història i la prehistòria. Copsar del tot amb la vista o el pensament. Abraçar l'horitzó d'una mirada. La seva mirada abraçava tota la [...]
55. llegir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aquesta carta. Distingir, comprendre, (allò que és figurat per qualssevol signes escrits). Llegeix música. Endevinar (els pensaments, sentiments, etc., d'algú) per la seva actitud, fisonomia, exterior. En la seva mirada, vaig llegir quina era la seva intenció.  [...]
56. esguard
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mirada. Un esguard tendre, amenaçador. Consideració. Tenir esguard envers algú. en esguard de En comparació amb. per esguard de En consideració a. No li van fer cap retret, per esguard de la bona relació que tenien. Li van atorgar el premi per esguard de tota [...]
57. apagat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de vitalitat. Estàs apagat, què et passa? Avui et veig molt apagada. Veu apagada. Mirada apagada. Ulls apagats. De to esmorteït i mat. El vestit era blau fosc, amb uns brodats grocs i vermells, de tons apagats. Somort i continu, s'aplica a un so. El so apagat de la mar [...]
58. duresa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de dur. La duresa d'una pedra, d'una fusta. La duresa d'un clima. Duresa de cor. La duresa d'un càstig. La duresa de la seva resposta, de la seva mirada. Grau de resistència d'un mineral a ésser ratllat. duresa de l'aigua Qualitat de l'aigua dura, deguda al seu contingut d [...]
59. fix -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixat en un indret determinat. No tenir residència fixa. Tenir els ulls fixos en una cosa. L'esguard fix; la mirada fixa. Que no pot desplaçar-se. Una peça fixa. Fixat en un estat determinat. Tenir una idea fixa. No tinc cap feina fixa. Vendre a preu fix. Integrat a la plantilla d [...]
60. significar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
saber amb signes o paraules. Amb la mirada li significava les seves intencions. Algú, donar-se clarament a conèixer com a tal o tal cosa.  [...]
Pàgines  6 / 24 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>