FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
preposició en o amb la preposició a, llevat que sigui un complement indirecte. Veig que penses sempre en ella; jo no hi penso mai. És un mal clima: no m'hi puc acostumar. Fent relació a un adjectiu o a un substantiu indeterminat terme predicatiu d'un verb altre que ésser, [...]
L'adjectiu que significa 'relatiu o pertanyent a l'espai' és espacial, per exemple: La nau espacial viatjava a gran velocitat.
L'adjectiu espaial no existeix en català.
A partir de espacial es poden formar derivats, com ara
interespacial, aeroespacial (i no interespaial, aeroespaial).
L [...]
opiòman -a La forma catalana per designar la persona que pateix d'opiomania ('addicció a l'opi') és opiòman -a, i no opiomaníac. A més d'adjectiu, aquest mot també pot fer la funció de substantiu:
La noia que vaig conèixer era opiòmana (adjectiu).
Els opiòmans són els addictes a l'opi (substantiu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
abstracte Nom que designa un concepte no material obtingut per abstracció mental. nom adjectiuAdjectiu 2. nom apel·latiu Nom comú. nom col·lectiu Nom que designa amb la forma singular una pluralitat d'individus. nom comptable Nom que designa una entitat comptable, el qual [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
subjecte i el verb o el substantiu i l'adjectiu. Anomalia consistent en el fet que un o més òrgans es troben al costat oposat al que ocupen normalment. inversió uterina Invaginació de l'úter de manera que la part interna es converteix en externa. inversió tèrmica [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la realitat. Dibuix de línia negra sobre fons blanc. Grau de l'adjectiu o de l'adverbi que n'expressa el contingut sense cap marca de comparació o d'intensitat. Cos sonor de l'orgue accionat per un teclat propi. Orgue petit de saló, transportable, sense pedaler. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bona provisió de palla. Un bon nombre de llibres. Ha tingut una bona desgràcia. Bons maldecaps passarà! fer-la bona Fer un bon disbarat. de bo [o de bo de bo] De debò. al bo de Al mig de. Al bo de la funció. bo i Expressió anteposada a un adjectiu, a un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
formals que es manifesten per mitjà d'afixos flexius, de la concordança amb l'adjectiu o de la referència pronominal. gènere ambigu Gènere atribuït per la gramàtica tradicional als noms de cosa que hom pot usar indistintament en gènere masculí i femení. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'oració Categoria lèxica o classe de mots que designa conceptes i coses de la realitat, definida a partir de criteris morfològics, semàntics i sintàctics. En la gramàtica tradicional les parts de l'oració són: substantiu, adjectiu, pronom, verb, adverbi, preposició [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Matèria polvoritzada o preparació líquida o pastosa per a pintar o tenyir qualsevol matèria. Fabricar colors. Colors a l'oli. M'ho ha pintat amb colors tràgics, molt negres. color adjectiu Color que per a ésser fixat requereix un mordent. Càrrega dels quarks que [...]