relatiu la qual cosa fa referència a ha vingut la seva mare).
En aquest tipus d'oracions de relatiu, es fan servir tant el pronom relatiu la qual cosa, com la construcció formada per un nom (generalment és cosa, fet, tot i que pot ser qualsevol altre) + que . En canvi, en aquests casos no són possibles [...]
Les preposicions a, de i per i la forma ca (reducció de casa) es contreuen quan es troben amb l'article salat, tal com passa també amb l'article literari el i els:
a + es: as
de + es: des
per + es: pes
ca + es: cas
Aquestes contraccions es troben tant en noms comuns com en noms de lloc, per [...]
alguna cosa'. Per exemple:
El meu fill entén molt d'animals.
El meu fill entén molt en animals.
Malgrat que aquest complement es pot construir amb les preposicions en o de, quan se'n fa la pronominalització només és possible fer servir el pronom hi, i no és possible fer la pronominalització amb en [...]
'acord amb els parlars que diferencien les dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (23.2.3d)
[...]
El complement de règim és aquell complement que va introduït per una preposició i és seleccionat pel verb. Quan es vol pronominalitzar aquest complement, es pot substituir per dos pronoms: en o hi. El primer representa el complement introduït per la preposició de, mentre que el pronom [...]
Quan una oració de relatiu complementa un nom que la precedeix (l'antecedent), s'anomena adjectiva perquè fa la funció que faria un adjectiu, és a dir, de complement del nom. Per exemple:
El noi que xerra equival a El noi xerraire
L'home que bada equival a L'home badoc
Les oracions de relatiu [...]
La locució per part de en general té el sentit de 'pel que es refereix a'. Per exemple:
Per part d'ella, l'assumpte queda tancat.
Sovint, però, aquesta expressió també es fa servir en les oracions passives per indicar l'agent o qui realitza l'acció. Per exemple:
Gol per part del Barça [...]
L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´).
La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la i i la u, si en porten, sempre duen l [...]
Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).
1. Comparatives d'igualtat [...]
El verb informar és transitiu i exigeix un complement directe de persona. A més a més, també porta un complement preposicional introduït per les preposicions de o sobre. Si és una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix. Per exemple:
Informarem el director de la caiguda [...]