La denominació oficial d'aquest municipi del Pallars Sobirà és Rialp.
Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim ?ben documentat des del segle IX? és Rialb, ja que prové del llatí RIVO ALBO ('riu blanc'), forma encara viva en el nom del riu de la mateixa vall, el Rialbo, i presenta una [...]
refredament a baixes temperatures i una posterior decantació de l'oli líquid que sobreneda.
El terme hivernació, en canvi, significa 'estada en un indret durant l'hivern'. Per exemple: La hivernació dels pastors a les cabanyes de la vall era molt dura.
El verb hibernar significa 'estar en hibernació' i [...]
, la: saforenc -a
Serrans, els: serrà -ana
Sogorb: sogorbí -ina
Sueca: suecà -ana
Torrent: torrentí -ina
València: valencià -ana
Vall d'Albaida, la: valldalbaidí -ina
Vall de Cofrents, la: de la Vall de Cofrents
Valls del Vinalopó, les: de les Valls del Vinalopó
Vila Joiosa, la: viler -a
Villena [...]
Formentera: formenterenc -a
Fornalutx: fornalutxenc -a
Inca: inquer -a
Lloret de Vistalegre: llorità -ana
Lloseta: llosetí -ina
Llubí: llubiner -a
Llucmajor: llucmajorer -a
Mallorca: mallorquí -ina
Manacor: manacorí -ina
Mancor de la Vall: mancorí -ina
Maó: maonès -esa
Maria de la Salut: mariando -a
Marratxí [...]
Fitxa
6596/3Darrera versió: 11.08.2014
Títol
topònims i gentilicis de les Illes Balears
Resposta
Alaior: alaiorenc -a Alaró: alaroner -a Alcúdia: alcudienc -a Algaida: algaidí -ina Andratx: andritxol -a Ariany: arianyer -a Artà: artanenc -a Banyalbufar: banyalbufarí -ina Binissalem: binissalemer -a Búger: bugerró -ona Bunyola: bunyolí -ina Calvià: calvianer -a Campanet: campaneter -a Campos: campaner -a Capdepera: gabellí -ina Castell, es: castellà -ana Ciutadella: ciutadellenc -a Consell: conseller -a Costitx: costitxer -a Deià: deianenc -a Eivissa: eivissenc -a Escorca: escorquer -a Esporles: esporlerí -ina Estellencs: estellenquer -a Felanitx: felanitxer -a Ferreries: ferrerienc -a Formentera: formenterenc -a Fornalutx: fornalutxenc -a Inca: inquer -a Lloret de Vistalegre: llorità -ana Lloseta: llosetí -ina Llubí: llubiner -a Llucmajor: llucmajorer -a Mallorca: mallorquí -ina Manacor: manacorí -ina Mancor de la Vall: mancorí -ina Maó: maonès -esa Maria de la Salut: mariando -a Marratxí: marratxiner -a Menorca: menorquí -ina Mercadal, es: mercadalenc -a Montuïri: montuïrer -a, montuïrenc -a Muro: murer -a Palma: palmesà -ana Petra: petrer -a Pitiüses, illes: pitiús -üsa Pobla, sa: pobler -a Pollença: pollencí -ina Porreres: porrerenc -a Puigpunyent: puigpunyentí -ina Salines, ses: saliner -a Santa Eugènia: taujà -ana Santa Margalida: margalidà -ana Santa Maria del Camí: santamarier -a Sant Antoni de Portmany: portmanyí -ina Santanyí: santanyiner -a Sant Joan de Labritja: santjoaner -a Sant Josep de sa Talaia: josepí -ina Sant Llorenç des Cardassar: llorencí -ina Sant Lluís: lluïser -a Selva: selvatgí -ina Sencelles: senceller -a Sineu: sineuer -a Sóller: solleric -a Son Cervera: cerverí -ina Valldemossa: valldemossí -ina Vilafranca de Bonany: vilafranquer -a
parapent també designa la modalitat de vol lliure que consisteix a llançar-se suspès
d'un parapent des del pendent d'una muntanya en direcció a la vall. Per tant, es pot dir: Aquest dissabte aniré a fer parapent.
Per designar tant el planador com la modalitat de vol també es pot fer servir el terme [...]
plat fondo, la part fonda d'una piscina.
Pot ser un nom que designa una vall estreta de parets espadades. Per exemple: Un fondo situat a 500 metres sobre el nivell del mar.
Pot ser un adverbi que significa 'amb profunditat'. Per exemple: respirar fondo ('profundament'), llaurar fondo.
2. Fons [...]
'aigua del terrat passa per sota el badiu.
També és femení quan fa referència a la part inferior d'una vall estreta que generalment correspon al llit d'un curs d'aigua. Per exemple:
Vam pujar la canal sense cap dificultat.
[...]
: ampostí -ina
Anoia: anoienc -a
Aran, Vall d': aranès -esa
Bages: bagenc -a
Baix Camp: del Baix Camp
Baix Ebre: del Baix Ebre
Baix Empordà: empordanès -esa, baix-empordanès -esa
Baix Llobregat: del Baix Llobregat
Baix Penedès: penedesenc -a
Balaguer: balaguerí -ina
Banyoles: banyolí -ina
Barcelona [...]
, en contextos que puguin presentar ambigüitat, especialment en fragments aïllats, com ara titulars o etiquetes. Per exemple: S'han trobat óssos a la vall de Cardós, Cafè mòlt natural. I també, per les mateixes raons, en transcripcions d'usos metalingüístics, de textos paleogràfics, dialectals, etc [...]
: siracusà -ana
Suècia: suec -a
Suïssa: suís -ïssa
Svalbard i Jan Mayen (Noruega): de Svalbard i Jan Mayen
Tirol: tirolès -esa
Tolosa: tolosà -ana
Torí: torinès -esa
Toscana: toscà -ana
Transsilvània: transsilvà -ana
Txèquia: txec -a
Ucraïna: ucraïnès -esa
Valònia: való -ona
Vall d'Aosta: valldostà -ana [...]
Fitxa
6596/3Darrera versió: 11.08.2014
Títol
topònims i gentilicis de les Illes Balears
Resposta
Alaior: alaiorenc -a Alaró: alaroner -a Alcúdia: alcudienc -a Algaida: algaidí -ina Andratx: andritxol -a Ariany: arianyer -a Artà: artanenc -a Banyalbufar: banyalbufarí -ina Binissalem: binissalemer -a Búger: bugerró -ona Bunyola: bunyolí -ina Calvià: calvianer -a Campanet: campaneter -a Campos: campaner -a Capdepera: gabellí -ina Castell, es: castellà -ana Ciutadella: ciutadellenc -a Consell: conseller -a Costitx: costitxer -a Deià: deianenc -a Eivissa: eivissenc -a Escorca: escorquer -a Esporles: esporlerí -ina Estellencs: estellenquer -a Felanitx: felanitxer -a Ferreries: ferrerienc -a Formentera: formenterenc -a Fornalutx: fornalutxenc -a Inca: inquer -a Lloret de Vistalegre: llorità -ana Lloseta: llosetí -ina Llubí: llubiner -a Llucmajor: llucmajorer -a Mallorca: mallorquí -ina Manacor: manacorí -ina Mancor de la Vall: mancorí -ina Maó: maonès -esa Maria de la Salut: mariando -a Marratxí: marratxiner -a Menorca: menorquí -ina Mercadal, es: mercadalenc -a Montuïri: montuïrer -a, montuïrenc -a Muro: murer -a Palma: palmesà -ana Petra: petrer -a Pitiüses, illes: pitiús -üsa Pobla, sa: pobler -a Pollença: pollencí -ina Porreres: porrerenc -a Puigpunyent: puigpunyentí -ina Salines, ses: saliner -a Santa Eugènia: taujà -ana Santa Margalida: margalidà -ana Santa Maria del Camí: santamarier -a Sant Antoni de Portmany: portmanyí -ina Santanyí: santanyiner -a Sant Joan de Labritja: santjoaner -a Sant Josep de sa Talaia: josepí -ina Sant Llorenç des Cardassar: llorencí -ina Sant Lluís: lluïser -a Selva: selvatgí -ina Sencelles: senceller -a Sineu: sineuer -a Sóller: solleric -a Son Cervera: cerverí -ina Valldemossa: valldemossí -ina Vilafranca de Bonany: vilafranquer -a