m 1 [soroll sec] chasquido, restallido. L'espetec d'una tralla, el chasquido de un látigo. 2 [fort i sec] estampido, estallido. L'espetec d'un coet, d'una bomba, el estampido de un cohete, de una bomba. L'espetec d'un tro, el estallido de un trueno. 3 espetec d'aigua [xàfec] chaparrón, chubasco [...]
v pron 1 estremecerse, temblar intr. 2 fig [de fred] estremecerse, temblar intr, tiritar intr. 3 fig [de por] estremecerse, temblar intr. 4 fer estremir [sotragar] hacer estremecer, estremecer. L'espetec del tro feu estremir els vidres, el estallido del trueno estremeció los cristales. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
retronaro retrunyir, ressonar com un tro. retentir, íd. detonar tombejar, ressonar com una cosa buida. En aquell cau llòbrec, la veu tombejava amb ressonàncies lúgubres. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
.
Hi ha altres expressions que s'utilitzen en el sentit de fer parlar o parlar-ne tothom i que es poden aplicar al concepte anterior d'èxit o fama, però no necessàriament. Exemples: fer soroll, fer forrolla, estar en voga, fer època, fer tro una cosa, etc.
[...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cridaire escandalós (fam.) baladrer xisclaire renouer brogidor esvalotador clamorós. Una reunió clamorosa. vociferant, que parla a grans crits. bramaire o bramador ésser una boca de tro tenir bons pulmons lladradoro lladraire, dit d'un gos i, fig., d'una persona. 2 (Parlant de colors) viu [...]
v tr 1 [anar al darrere] seguir, ir detrás de. 2 seguir, perseguir. Els gossos seguien els senglars d'un tros lluny, los perros seguían a los jabalíes desde lejos. 3 fig seguir. Seguir algú amb els ulls, seguir a alguien con los ojos. 4 seguir, estar (o ir, o venir) detrás de, suceder. El tro [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronaro retentir(com un tro que ressona) brunziro xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar(el vent) barbullir(el mar agitat [...]