prestar-se. Prestar-se algú a fer una cosa. deferir. Jo defereixo a la seva edat. complaure abellir-se a (quelcom), tornar-se condescendent. A la fi s'abellí a fer-ho. dignar-se. Senyor, digneu-vos a escoltar-me. cedir, accedir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

tenir res per menjar, per beure. 18 no tener que ver no tenir-hi res a veure. 19 quien más tiene, más quiere com més en tenen més en volen, com més n'hi ha més se'n vol. 20 tanto tienes, tanto vales digues-me el que tens i et diré el que vals. 21 tener a bien dignar-se, fer el favor. Le rogamos tenga a [...]

farà plorar. 83 sentar bien [un alimento, una cura] assentar-se bé, posar-se bé. 84 sentar bien [vestido] afavorir, anar bé, escaure. 85 tener a bien dignar-se, tenir l'amabilitat de. Le ruego que tenga a bien pasar por mi casa, us prego que us digneu passar per casa meva. 86 tomar a bien prendre-s'ho [...]