Una cosa, tenir la seva essència en una altra cosa, ésser constituïda per aquesta altra cosa. Tots els seus béns consisteixen en aquesta casa i una vinya. Els estoics feien consistir la felicitat en la virtut. Tots els meus problemes amb ell consisteixen a no tenir [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v intr consistir.  [...]

v intr 1 consistir. Tots els meus mals consisteixen a no tenir diners, todos mis males consisten en no tener dinero. Consisteix en això, consiste en eso. 2 [ésser la causa] consistir, deberse pron. En què consisteix que ell no ve mai?, ¿a qué se debe que él no venga nunca?  [...]

estar constituït per ésser consistent en raure. En això rau la teva desgràcia. estar en. Tot està en això: que ell no ho endevini. reduir-se a residir en Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Doctrina d'alguns místics que fa consistir la summa perfecció de l'home en l'amor de Déu i la inacció de l'ànima. Inacció, apatia. [...]

diversos aspectes d'un tema. En un discurs, recapitulació. El final del discurs va consistir en una enumeració dels punts principals. enumeració caòtica Recurs de la poesia contemporània que consisteix a agrupar, en desordre aparent, idees i objectes, amb valor simbòlic. [...]

greu d'haver de raure amb aquell home de tan mal geni. anar a raure a un indret Anar-hi sense voler-ho empès per la ventura. Estar-se en un lloc. On rau ara aquest desgraciat? Consistir en alguna cosa, tenir precisament el seu lloc en tal o tal cosa. El valor d'aquestes joies rau en el fet [...]

Hi ha verbs que regeixen la preposició en, com ara basar(-se), complaure's, entossudir-se, consistir, interessar-se, invertir, vacil·lar, engrescar(-se) o capficar-se, entre molts altres. Per exemple: La democràcia consisteix en la participació del poble en la política. Ara bé, quan aquests [...]