1 fer entrar
ensacar, ficar dins un sac.
embeinar, ficar dins una beina.
endinsar. Endinsà la mà a la llodriguera.
enfonsar
enforfollar, ficar una cosa en un lloc on ja n'hi ha d'altres.
encabir (→)
encofurnar
introduir (→)
calar, ficar ben endins una cosa dins una altra. Calar la baioneta al fusell.
entatxonar. Portava tota la roba entatxonada en un petit sac de mà. La gent s'entatxonà pels carrerons.
capficar, ficar una cosa de cap en una altra.
entaforar o enforatar
enforinyar
enfonyar
ensofronyar
incloure, posar una cosa dins una altra.
engalavernar, ficar els sortints d'una cosa dins els entrants o buits d'una altra de manera que no es pugui moure l'una sense l'altra.
estampir, ficar una cosa en un buit de manera que hi resti fortament empresonada.
embolicar (→), ficar algú en un embolic.
2 (ficar-se pron.)
engolar-se, ficar-se per un lloc molt angost.
internar-se
enramar-se, ficar-se entre rames, brolla, etc. La llebre s'ha enramat en aquelles mates.
esbarzerar-se, ficar-se entre esbarzers.
engranar (intr.), ficar-se, les dents d'una roda dentada, en les dents d'una altra.
embocar (v. tr.), ficar-se una cosa a la boca. El gos va embocar el tall de carn.
3 Ficar-se, una persona, en un afer, especialment quan no hi està obligada.
embarcar-se
embrancar-se
engolfar-se. Engolfar-se en aventures arriscades, en negocis insegurs.
ennavegar-se, engolfar-se.
enjoncar-se. Ja s'ha ben enjoncat: no sé per què es fica en coses que no entén.
entremetre's, ficar-se allà on no el demanen.
ingerir-se
enxarxar-se, ficar-se en un afer complicat.
embolicar-se (→)
intervenir
enfangar-se, ficar-se en un afer del qual hom no pot sortir fàcilment.
ficar-se en bucs, ficar-nos allà on no ens demanen, en coses que no ens importen.
immiscir-se (→)
furetejar
nassejar o ficar el nas
maneflejar, ficar-se en els afers d'altri.
tafanejar
4 → endinsar-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
