El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents:
e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents:
Àvila: avilès -esa
Burgos: de Burgos
Lleó: lleonès [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bo, propi, per disposició natural o adquirida, per a fer alguna cosa. Apte per a l'estudi, per al treball. Causes aptes a produir un efecte. Bo o útil per al treball o servei que li és propi. Un obrer apte. Un metge apte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de controlar el comportament propi, de no mostrar els sentiments propis. Control que s'exerceix sobre el rendiment, els resultats, les despeses, etc., propis. [...]