Resultats de la cerca frase exacta: 448
|
41.
parleria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera característica de parlar una llengua. Quedà meravellat en sentir aquella parleria tan encantadora. [...]
|
|
42.
propensió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència natural. Tenir, sentir, propensió a una cosa. Tenir un nen propensió a mentir. Tenir algú propensió per la pintura. Mostrava una certa propensió per aquella noia. En econ., tendència manifestada en el comportament de certes magnituds, susceptible d [...]
|
|
43.
enutjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar enuig (a algú). Sentir un fort desplaer, un sentiment d'enuig, de malestar. [...]
|
|
44.
joliu -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grat de veure, de sentir, per la seva boniquesa. Un paisatge joliu. Sentia la joliua cantadissa dels ocells. Planta de la família de les liliàcies, bulbosa i força robusta, de fulles basals cintiformes i flors blaves en raïm, pròpia de les fagedes de muntanya (Scilla [...]
|
|
45.
repercutir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sentir de retorn el seu efecte. Un so, produir eco. Fer sentir el seu efecte en una cosa ulterior. La mala preparació física dels jugadors repercutirà en el resultat del partit. Causar, pel mitjà adequat, la subsidència (d'un tumor, d'una lesió, etc.). [...]
|
|
46.
espetegadís -issa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que espetega. Seguit, gran quantitat, d'espetecs. Vam sentir l'espetegadissa dels coets des del balcó. [...]
|
|
47.
xerrameca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de parlar sense substància. Estava tipa de sentir tanta xerrameca. La xerrameca d'aquell venedor. [...]
|
|
48.
aversió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebuig violent, irreprimible, d'algú o d'alguna cosa. Té aversió als viatges. Sentir aversió contra tothom. [...]
aversió
f. [LC] [ECT] Rebuig violent, irreprimible, d'algú o d'alguna cosa. Té aversió als viatges. Sentir aversió contra tothom. 
|
|
49.
com 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Generalment seguit de que, denota causa. Com que estic cansat, me'n vaig a jeure. Com és tan tard, no estranyeu que ens n'anem: no podem esperar-nos més. Precedit d'un verb de percepció com sentir, oir, veure o mirar, introdueix una proposició completiva. He sentit [...]
|
|
50.
cremor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ardor, especialment la que hom sent en alguna part del cos. Sentir cremor als llavis, a les galtes. [...]
|
aversió
f. [LC] [ECT] Rebuig violent, irreprimible, d'algú o d'alguna cosa. Té aversió als viatges. Sentir aversió contra tothom.
f. [LC] [ECT] Rebuig violent, irreprimible, d'algú o d'alguna cosa. Té aversió als viatges. Sentir aversió contra tothom.