1.
nord-oest
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt de l'horitzó a igual distància del nord que de l'oest. Fa vent del nord-oest. [usat en aposició] Avançar en direcció nord-oest. Part d'una regió, d'un país, etc., situada envers el nord-oest. [usat en aposició] La costa nord-oest. [...]
nord-oest
|
2.
mestral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent que ve del nord-oest. Ja bufa el mestral. Nord-oest 1 1. Vent de mestral. [...]
|
3.
galerna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent fort del nord-oest en el Cantàbric. [...]
|
4.
cerç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent fred del nord-oest, generalment amb temps serè. [...]
|
5.
lleonès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Lleó. Relatiu o pertanyent a Lleó o als seus habitants. Varietat de l'asturlleonès parlada al nord i al nord-oest de la província de Lleó, així com al nord-oest de la de Zamora. Relatiu o pertanyent al lleonès. Asturlleonès. [...]
|
6.
tifó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cicló tropical a l'àrea nord-oest del Pacífic, especialment al mar de la Xina. [...]
|
7.
asturlleonès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'asturlleonès. Domini lingüístic que abraça la major part d'Astúries, la part occidental de Cantàbria, el nord i el nord-oest de la província de Lleó, el nord-oest de la de Zamora i les terres de Miranda de Douro. [...]
|
8.
amorreu amorrea
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble semític seminòmada de l'antic Orient, habitant del nord-oest de Mesopotàmia. Relatiu o pertanyent als amorreus. [...]
|
9.
amalecita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble nòmada establert al nord-oest d'Aràbia, que la Bíblia considera com a descendent d'Amalec. Relatiu o pertanyent als amalecites. [...]
|
10.
beribrace
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble ramader establert, vers els segles vi-v aC, a les contrades muntanyenques del nord-oest del País Valencià. Relatiu o pertanyent als beribraces. [...]
|