fig i fam [engullir] endrapar, cruspir-se pron. v pron 5 fam [emborracharse] engatar-se, empinyar-se. 6 fam mamar-se. Se mama un sueldo de ministro, es mama un sou de ministre. 7 mamarse a uno posar (o deixar) fora de combat, posar-li el peu a la gola (o al coll).  [...]

v tr 1 [ingerir] empassar-se pron. Me obligó a tragar la medicina, m'obligà a empassar-me la medecina. 2 [engullir] endrapar, engolir, englotir, tragar, enviar-se pron. 3 [absorber] beure, embeure. Este terreno traga mucha agua, aquest terreny beu molta aigua. 4 fig [creer] empassar-se pron, beure [...]

'arròs? Per dinar no menjo pa, però per berenar me'n menjo dues llesques.) 2 (Usat com a verb. abs., és a dir, sense cap subjecte) golafrejar(intr.), menjar amb avidesa. tragaro dragar. El veiessis com draga! endrapar(fam.) manducar(fam.) ensacar(usat a Mallorca, Alc.) fer nyam-nyam(en llenguatge [...]