1.
defallir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre el coratge, l'ànim. Animeu-lo perquè no defalleixi en la seva empresa. Esdevenir feble o mancat de vigor, de forces. Sofriren terribles treballs sense defallir. No he menjat res des del matí: em sento defallir. Fallir. [...]
|
2.
defallir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
defallir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Perdre sobtadament la força física o anímica, un esportista, en el transcurs d'una prova o un encontre. [...]
|
4.
defallir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Perdre la força física o anímica, un corredor, de manera sobtada en el transcurs d'una cursa. [...]
|
5.
defallir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [perdre el coratge] desfallecer, flaquear, desanimarse pron. 2 ant [mancar] faltar. [...]
|
6.
defallir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desanimar-se. 2 debilitar-se. 3 desmaiar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
demancar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defallir, perdre força. Que mai no demanqui l'amor! [...]
|
8.
colltorçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Torçar el coll. Defallir, morir-se. Una planta, tòrcer la tija, decandir-se. Les flors es colltorçaven assedegades. [...]
|
9.
esvair
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Defallir, especialment per efecte de no haver pres aliment d'estona. Fa hores que treballes i que no menges, t'esvairàs. [...]
|
10.
esvair-se
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Defallir, especialment per efecte de no haver pres aliment d'estona. [...]
|