31.
augment
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
engrossiment amplificació intensificació agreujament, augment d'un mal. redoblament recrudescència(d'un mal) extensió. Donar extensió a una indústria. exageració, augment fet més enllà de la mesura justa. puja, pujada, alçao elevació. La febre ara fa la puja. La puja del preu de l'or. L'alça del franc [...]
|
32.
alt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) fort. Parleu més fort, que no us sento. escardalenc, dit de la veu alta i prima. (Parlant d'un so) agut. També es diu parlant de la febre. Febre aguda. 3 Ésser alt: Altejar(v. intr.). Cimallejar, ésser el cimall (pròp., formar el cimall d'una brancada). Tenir d'alt: Alçar(v. intr.). No alça tres [...]
|
33.
malalt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
clínica, etc. La febre d'aquesta pacient no vol amainar. Ant. Sa. Bo. 3 Estar malalt: Patir. Pateix del cor, del fetge, etc. Portar-se malament de salut. Estar combregador, estar molt malalt, a punt de morir. Malaltejar(->). 4 Posar-se malalt: indisposar-se, emmalaltir. Manuel Franquesa i [...]
|
34.
malaltia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. malaltia venèria, afecció dels òrgans sexuals. Cp. xacra, febre conillera: malaltia fingida o imaginària que serveix de pretext per a no treballar, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
35.
fred 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, íd. congelat. El desembre congelat... (cançó popular). àlgid, acompanyat d'un fred intens. El període àlgid de la febre. 2 Fig. Dit d'una persona o d'una acció. desamorós(persona) desafecte, íd. frígid(esp. sexualment) indiferent apàtic reservat distant calculador cerebral flegmàtic [...]
|
36.
agafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Ens va sorprendre la pluja. sobreprendre, agafar de sobte, desprevingut. El sobreprengué un gran esbalaïment (un atac de febre, un dolor, etc.). 4 acceptar. 5 ocupar. 6 enfilar un camí, agafar-lo. 7 (agafar-sepron.) emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Vaig relliscar i hauria [...]
|
37.
abaixar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer descendir rebaixar(un arc, una paret, etc.) sobrebaixar, fer més baix un arc, una volta, que si fos semicircular. 2 Fig. Posar en un estat o grau inferior. afluixar. Un remei per a afluixar la febre. Afluixar els preus. cabussaro capbussar(fig.). Així com l'amor eleva la pensa, la malícia la [...]
|
38.
acabar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Ja han passat les calors fortes. Tot passa en aquest món. desaparèixer, cessar d'ésser, d'existir. La febre ha desaparegut del tot. espassaro espassar-se. El mal de cap s'ha espassat. moriro morir-se. Morir-se el vent. Aquesta carretera mor a Banyoles. caure, en frases [...]
1 v. tr. terminar cloure (un compte, una sessió) finir definir finalitzar consumar (un crim, el matrimoni) perfer, acabar quelcom de manera que no hi falti res. ultimar enllestir tancar, donar fi a una activitat o a una sèrie de coses. Tancar una botiga. Tancar el curs. Tancar la marxa. doblegar (una feina), haver-la acabada. fer la rebatuda (d'una cosa), acabar-la prenent la darrera porció. Au, fes la rebatuda del porró, que hi posarem d'aquest altre vi. menar a acabament (o a terme) afinar, acabar una cosa deixant-la perfecta, corregint-ne qualsevol imperfecció. perfilar, acabar acuradament una cosa. completar coronar, completar, portar a la perfecció. L'empresa fou coronada d'un èxit complet. complementar, acabar una cosa afegint-hi el complement que li falta. cessar. Quan hagis cessat el teu treball. plegar. Plegar el negoci, el treball. exhaurir o esgotar rematar (p. ext.), acabar una feina o una acció. Rematar una feina. Rematar una subhasta. desenllaçar, donar desenllaç a un afer difícil, a una intriga dramàtica. clausurar, terminar definitivament (unes festes, un congrés, etc.). eixir a cap (d'una cosa), pervenir a acabar-la. donar cap (a una cosa) portar a fi (una cosa) donar fi (a una cosa) posar fi (o terme) (a una cosa) conduir a fi (una cosa) portar (o dur) a terme fer net (d'una cosa) donar l'última mà (a una cosa) dur (una cosa) a la butxaca, tenir-la acabada. 2 v. intr. arribar a la fi venir a acabament tenir fi finalitzar tenir terme terminar tenir un bon (o mal) acabament cessar. Ja ha cessat de ploure. deixar de prescriure. El temps de l'indult ja ha prescrit. caducar (la validesa d'una llei, etc.) estar (abs.), acabar o deixar de fer quelcom. Estigues, no m'amoïnis! exhaurir-se (→), acabar-se una edició, un llibre. parar de. No para de nevar! passar. Ja han passat les calors fortes. Tot passa en aquest món. desaparèixer, cessar d'ésser, d'existir. La febre ha desaparegut del tot. espassar o espassar-se. El mal de cap s'ha espassat. morir o morir-se. Morir-se el vent. Aquesta carretera mor a Banyoles. caure, en frases com Al caure de la tarda, en acabar-se la tarda. Caure el vent. anar-se'n. El mal de queixal se n'ha anat. extingir-se. Extingir-se una família. expirar o finar, cessar, esp. allò que té una durada definida. complir, finir una durada determinada. Demà compleix el primer termini. definir. Aquest camí defineix al bosc. termenejar, es diu sobretot dels termes d'una propietat. El predi de X. termeneja al torrent. caducar (un decret, una llei, un costum, etc.) 3 Acabar-se un menjar. fer net passar-se'n els taps escurar el plat (o la cassola, o la sopera, etc.) fer la rebatuda (d'una cosa), acabar-se-la; es diu esp. del vi del porró. 4 No acabar de: No abastar a. No abastava a comprendre-ho. No arribar a. No reeixir a. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |