Resultats de la cerca frase exacta: 97
|
11.
canari 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
T. canariense). Coronil·la glauca. Burro1 5 2. Nau del segle xviii, que navegava entre les costes de les illes Canàries i de la Mediterrània. Peça de ferro o de llautó que va entre els collarins dels corrons de les màquines de filatura i els comunica la [...]
|
|
12.
gessamí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enfiladís, de fulles simples i flors blaves, amb un tub molt llarg i amb el calze cobert de pèls glandulosos, originari del sud d'Àfrica i cultivat com a ornamental (Plumbago auriculata). gessamí de burro Vidalba. gessamí de Virgínia Liana de la família de les [...]
gessamí
|
|
13.
orella
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
però amb els apotecis en forma de copa irregular i oberts lateralment, lleugerament pedunculats (Otidea onotica). orella d'ase Trompeta 3 1. orella de burro Gírgola 1. orella de burro Trompeta 3 1. orella de castanyer Fetge de vaca b). orella de conill Tassa de bruc. orella [...]
|
|
14.
somer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m reg [ase] asno, burro, borrico. [...]
|
|
15.
ruquejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr hacer el burro, hacer el ganso. [...]
|
|
16.
esdernec
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [escarràs] burro (o bestia f) de carga. 2 ésser un esdernec de feina ser un burro (o una bestia) de carga, trabajar como un burro, ser un borrico. [...]
|
|
17.
cavallfort
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m jocs burro. Jugar a cavallfort, jugar al burro. [...]
|
|
18.
garañón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [burro] eguasser, egüer. 2 amer [caballo] semental. [...]
|
|
19.
ruc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 zool [ase] asno, burro, borrico, rucio. 2 ict [Gobius auratus] gobio. 3 caure del ruc fig i fam apearse (o caer) del (o de su) burro. 4 fer el ruc fig i fam hacer el burro. [...]
|
|
20.
escarràs
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [pl: -assos] 1 [estellicó] astillita f. 2 [penjoll de fruita] racimo. 3 [gotim] gajo. 4 [persona] burro (o bestia f) de carga. 5 ésser un escarràs de feina [ésser molt treballador] ser un burro de carga, trabajar como un burro, ser un borrico. [...]
|
gessamí
1 m. [AGA] [BOS] [LC] Arbust de la família de les oleàcies, enfiladís, de fulles oposades imparipinnades i de flors blanques, tubuloses i molt oloroses, d'origen asiàtic i molt cultivat als jardins (Jasminum officinale ).
2 [AGA] [BOS] gessamí blau Arbust de la família de les plumbaginàcies, enfiladís, de fulles simples i flors blaves, amb un tub molt llarg i amb el calze cobert de pèls glandulosos, originari del sud d'Àfrica i cultivat com a ornamental (Plumbago auriculata ).
3 [BOS] gessamí de burro Vidalba.
4 [BOS] gessamí de Virgínia Liana de la família de les bignoniàcies, amb arrels aèries adherents, fulles caduques pinnaticompostes, de folíols serrats, caduques, flors tubuloses i grosses, amb el tub ataronjat i el limbe escarlata, i fruit en càpsula llarga, originària d'Amèrica del Nord i plantada com a ornamental (Campsis radicans ).
5 [BOS] [LC] gessamí groc Planta de la família de les oleàcies, de fulles alternes, simples o trifoliolades, i flors grogues, que es fa als matollars i als marges de bosc de les terres mediterrànies (Jasminum fruticans ).