11.
saltear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 saltejar. Los ladrones salteaban a los caminantes, els lladres saltejaven els caminants. 2 [acometer] assaltar, escometre. 3 [omitir] saltar. Leer salteando páginas, llegir saltant pàgines. 4 gastr saltar. [...]
|
12.
escalar 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un muro, una montaña, etc] escalar. 2 [las compuertas de la acequia] apujar, aixecar. 3 fig [asaltar] assaltar. 4 fig [alcanzar dignidades] escalar. 5 escalar de chimenea [en alpinismo] fer un pas de xemeneia. [...]
|
13.
venir a sobre, venir al damunt
Font
Fitxes de l'Optimot
'agredir', 'assaltar', 'arremetre', 'abalançar-se'. Per exemple:
Li han caigut al damunt dos homes i l'han apunyalat.
També significa 'resultar desplaent'. Per exemple:
Aquesta tasca que m'han assignat em cau al damunt; tinc massa feina i no dono l'abast!
[...]
|
14.
envair
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (En sentit hostil) córrer. Els moros corregueren tot Espanya. esvair, envair un país i devastar-lo. infestar, causar danys amb incursions hostils. Cp. ocupar. Un país ocupat. 2 Per ext., entrar impetuosament en un lloc. irrompre. Una multitud de romeus irromperen en el temple. assaltar [...]
|
15.
acudir-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Oferir-se sobtosament a l'esperit una idea, una resposta, etc. ocórrer. Aquesta solució no m'havia ocorregut. caure-hi. No hi havia caigut, en això: és una bona solució. assaltar(fig.). De sobte, m'assaltà un dubte. venir a esment venir a boca, acudir-se-li de dir. venir una idea venir a la [...]
|
16.
sobrevenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esdevenir-se. agafar. Li agafà un fort mal de cap. entrar. Li entrà una gran tristesa. assaltar(un pensament, una idea, un dubte, la mort, una malaltia, una tristesa, etc.). sobreprendre(una afecció, una passió, una malaltia, un esbalaïment, etc.). sorprendre(->). El sorprengué la mort quan [...]
|
17.
atacar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Donar la primera escomesa a un adversari. contraatacar assaltar. Vint galeres assaltaren la nau. abordar(una nau a una altra). S'usa també en sentit fig. afalconar, atacar o envestir abrivadament. afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. encontrar-se, atacar-se mútuament [...]
1 Donar la primera escomesa a un adversari. contraatacar assaltar. Vint galeres assaltaren la nau. abordar (una nau a una altra). S'usa també en sentit fig. afalconar, atacar o envestir abrivadament. afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. encontrar-se, atacar-se mútuament. batre. Batre la muralla amb l'artilleria agredir. El lladre va agredir la dona amb un martell. Uns desconeguts l'agrediren. escometre, venir abrivadament contra algú. No s'atrevien a escometre un enemic tan poderós. hostilitzar, fer petits atacs contra un enemic, per causar-li dany. carregar. Carregar sobre l'enemic. Donar ordre a la cavalleria de carregar. passar a la càrrega arremetre envestir sortir a l'encontre prendre (en certs contextos). Vosaltres ataqueu-los pel darrere i nosaltres els prendrem de front. prendre l'ofensiva girar-s'hi, atacar algú del qual era atacat. No t'hi giris, que en sortiràs perdent. caure (sobre algú), atacar sobtosament (mil.). tornar-s'hi, atacar a un que ens ataca. treure les ungles, atacar després d'ésser provocat. mossegar (fig.), atacar acerbament de paraula. atemptar (v. intr.), atacar algú amb intenció de matar-lo. Atemptar contra algú, contra la vida d'algú. Atemptar contra el pudor. Atemptar a la llibertat humana. abalançar-se (contra algú) atracar, atacar algú per obligar-lo a donar tot el que li demanen. 2 Començar una acció destructora sobre alguna cosa. menjar-se. L'àcid es menja el coure. rosegar. L'aiguafort rosega el ferro. → corroir, destruir. 3 Donar la primera escomesa a l'execució d'una cosa. → començar. 4 → fixar, enganxar, pitjar. Ant. Desatacar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |