Hi ha algunsmots patrimonials amb una ll no inicial en els quals, per raons etimològiques, en els parlars baleàrics sobretot, però també en certes zones del català central, aquesta ll es pronuncia com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem enmots com ara palla, ull, cella [...]
'elisió de la vocal final enmots originalment esdrúixols acabats enla seqüència -ia àtona (enparlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia (i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)
[...]
Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars.
En gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència.
A més a més, en gironí es [...]
Enla majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
[o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [á]. De la mateixa manera, enalguns casos, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò], onze anys [á].
En els parlars que tenen vocal neutra [...]
Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són:
atmosfera
tetraplegia
letargia
amoníac
policíac
termòstat
omòplat
medul·la
mimesi
míssil
monòlit
rèptil
tèxtil
aeròlit
torticoli
magnetòfon
intèrfon
sinergia (o [...]
Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són:
interval
oboè
iber
alfil
xassís
elit
futbol
fluor
zenit
poliglot
xandall
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)
[...]
Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament són:
aurèola
rubèola
pneumònia
isòbara
vàlua
període
díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode)
Font: Ortografia catalana de l'Institut d [...]
Fitxa
7759/2Darrera versió: 24.04.2018
Títol
Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots
'una hora' o 'un(a) hora'? (pronunciació)
Resposta
De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals.
1. Contacte entre vocal tònica i vocal àtona
Si la segona vocal és i o u, es forma diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, aquestes es fusionen amb la tònica si són idèntiques (germà ansiós [à]); si la segona és una e travada, generalment s'elideix (germà espavilat [à]); en la resta de casos, el contacte se sol resoldre amb hiat (allí espia [í.e]) o bé amb diftong (germà egoista [ae]), segons el cas.
En els parlars que tenen vocal neutra, aquesta s'elideix. Per exemple: ple estiu [è], allò anima [ò]. I si la vocal és i o u, també es pot formar diftong creixent. Per exemple: ningú em mana [ú] o bé [w] + vocal neutra.
2. Contacte entre vocal àtona i vocal tònica:
Si la primera vocal és i o u, el grup se sol pronunciar amb hiat. Per exemple: criteri òptim [i.ò], tribu àrab [u.à]. Ara bé, quan les vocals són idèntiques, es poden arribar a fusionar en una sola vocal. Per exemple: residu útil [ú].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, el grup també se sol pronunciar amb hiat: gerro àrab [o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [á]. De la mateixa manera, en alguns casos, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò], onze anys [á].
En els parlars que tenen vocal neutra, quan la vocal següent de la seqüència de mots no és i ni u, la vocal neutra se sol pronunciar, però també s'acostuma a elidir, sobretot si l'accent és secundari. Per exemple: la música alta (de l'habitació): vocal neutra + [à] o bé [à] hi posa èmfasi (desmesurat): vocal neutra + [è] o bé [è] queda orfe (de pare): vocal neutra + [ò] o bé [ò] una illa (deserta): vocal neutra + [í] o bé [í] una úlcera (d'estómac): vocal neutra + [ú] o bé [ú]
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). Enparlars [...]
En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple:
PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé)
CDR (se-de-érra [...]
Fitxa
7759/2Darrera versió: 24.04.2018
Títol
Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots
'una hora' o 'un(a) hora'? (pronunciació)
Resposta
De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals.
1. Contacte entre vocal tònica i vocal àtona
Si la segona vocal és i o u, es forma diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, aquestes es fusionen amb la tònica si són idèntiques (germà ansiós [à]); si la segona és una e travada, generalment s'elideix (germà espavilat [à]); en la resta de casos, el contacte se sol resoldre amb hiat (allí espia [í.e]) o bé amb diftong (germà egoista [ae]), segons el cas.
En els parlars que tenen vocal neutra, aquesta s'elideix. Per exemple: ple estiu [è], allò anima [ò]. I si la vocal és i o u, també es pot formar diftong creixent. Per exemple: ningú em mana [ú] o bé [w] + vocal neutra.
2. Contacte entre vocal àtona i vocal tònica:
Si la primera vocal és i o u, el grup se sol pronunciar amb hiat. Per exemple: criteri òptim [i.ò], tribu àrab [u.à]. Ara bé, quan les vocals són idèntiques, es poden arribar a fusionar en una sola vocal. Per exemple: residu útil [ú].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, el grup també se sol pronunciar amb hiat: gerro àrab [o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [á]. De la mateixa manera, en alguns casos, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò], onze anys [á].
En els parlars que tenen vocal neutra, quan la vocal següent de la seqüència de mots no és i ni u, la vocal neutra se sol pronunciar, però també s'acostuma a elidir, sobretot si l'accent és secundari. Per exemple: la música alta (de l'habitació): vocal neutra + [à] o bé [à] hi posa èmfasi (desmesurat): vocal neutra + [è] o bé [è] queda orfe (de pare): vocal neutra + [ò] o bé [ò] una illa (deserta): vocal neutra + [í] o bé [í] una úlcera (d'estómac): vocal neutra + [ú] o bé [ú]