Cerca

Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.350

1. Iodització en la pronunciació d'alguns mots en certs parlars
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns mots patrimonials amb una ll no inicial en els quals, per raons etimològiques, en els parlars baleàrics sobretot, però també en certes zones del català central, aquesta ll es pronuncia com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem en mots com ara palla, ull, cella [...]
2. Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Font Fitxes de l'Optimot
'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia (i no besti, cienci i graci). Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)  [...]
3. Pronunciació oberta o tancada de la e de certs mots
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars. En gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència. A més a més, en gironí es [...]
4. Pronúncia d'alguns mots en nord-occidental i valencià
Font Fitxes de l'Optimot
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició. En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
5. Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots / 'una hora' o 'un(a) hora'? (pronunciació)
Font Fitxes de l'Optimot
[o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [á]. De la mateixa manera, en alguns casos, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò], onze anys [á]. En els parlars que tenen vocal neutra [...]
6. Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots plans
Font Fitxes de l'Optimot
7. Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots aguts
Font Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són: interval oboè iber alfil xassís elit futbol fluor zenit poliglot xandall Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)  [...]
8. Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots esdrúixols
Font Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament són: aurèola rubèola pneumònia isòbara vàlua període díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode) Font: Ortografia catalana de l'Institut d [...]
9. Pronunciació dels mots arbre i marbre / Emmudiment de la erra a l'interior de mot
Font Fitxes de l'Optimot
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta. És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]
10. Pronunciació de la lletra c en les sigles lletrejades
Font Fitxes de l'Optimot
En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple: PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé) CDR (se-de-érra [...]
Pàgines  1 / 335 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>