Demanar amb precs (a algú) el seu ajut, la seva protecció. Invocar Déu i els sants. Invocar les muses. Demanar a precs (l'ajut, la protecció, d'algú). Jo invoco el vostre testimoniatge. Invocar la clemència del príncep. Esmentar (algun fet o alguna [...]

Invocar (un mal) contra algú. Imprecar la mort d'un enemic. [...]

Acció d'invocar com a testimoni Déu, els homes, la naturalesa, etc. [...]

Acció d'invocar; l'efecte. Invocació a Déu. Paraules amb què s'invoca. Part de la pròtasi d'un poema en què el poeta invoca l'ajut de la divinitat. La invocació a les muses amb què comença el poema. Fórmula de devoció amb què és [...]

Que atenua. Les circumstàncies atenuants d'un delicte, d'un crim, d'una falta. Invocar un atenuant. Substància que actua disminuint la toxicitat de qualsevol agent nociu. [...]

Una persona, especialment un sacerdot o una sacerdotessa, invocar la protecció de Déu (sobre algú o sobre alguna cosa) amb paraules o cerimònies rituals. El bisbe beneí els assistents. Beneir una nau. Beneir la taula abans de menjar. Consagrar 1 1. Beneir l'aigua, un ciri [...]

passi a la sang. Medicaments d'ús intern. fora d'ús Que no s'usa. ús lingüístic Actuació del sistema lingüístic. ús lingüístic Utilització corrent que uns parlants fan de llur llengua i que hom sol invocar per decidir sobre problemes [...]

col·lectius amb consciència nacional tenen dret a disposar d'un estat propi. principis generals del dret Normes jurídiques de caràcter general que informen el món jurídic d'una determinada comunitat, que no estan necessàriament formulades per escrit i que hom pot invocar [...]