'espai o en el temps respecte al punt de referència designat pel complement de la preposició de. Cal recordar, però, que amb valor temporal no es fa servir per indicar posterioritat. Per exemple:
A dos mesos de la final es va lesionar greument.
A poques hores de l'onada de calor encara no s'han resolt [...]
Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit +a+ infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc.
Aquesta [...]
Generalment, el complementdirecte no va introduït perla preposició a, a diferència del complement indirecte. Cal tenir en compte, però, els casos següents:
1. Si s'altera l'ordre bàsic de l'oració, de vegades hi pot haver ambigüitat entre el complementdirecte i el subjecte, o bé pot ser [...]
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït perla preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència ala culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
Generalment, el complementdirecte no va introduït perla preposició a, si s'exceptuen casos de possible ambigüitat, de paral·lelisme, de desplaçament de complement o de certs quantificadors.
Pel que fa als quantificadors, cal tenir en compte els casos següents:
1. Quan el complementdirecte és [...]
La construcció formada perla preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
En una oració, el complementdirecte (CD) és aquell que expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. Aquest complement, habitualment, està format per un substantiu (o un conjunt de mots que el tenen com a nucli), un pronom, o una oració subordinada, que fan referència a una cosa [...]
En les locucions prepositives en contra + possessiu i ala vora + possessiu, el possessiu pot ser tant masculí com femení (meu/meva;
teu/teva; seu/seva;
nostre/nostra; vostre/vostra). Per exemple:
Seien ala vora teu/teva.
El noi era ala vora nostre/nostra.
Durant tota la reunió ha anat en [...]
Un dels pronoms que substitueixen el complementdirecte és el pronom neutre ho. Aquest pronom es fa servir quan el complementdirecte és un pronom demostratiu neutre (això, açò o allò) o bé una oració subordinada substantiva. Per exemple:
Sempre escriu això i ella ho copia. (ho = això)
Els heu [...]
ella; M'aniria bé (de) quedar a les vuit.
Tampoc no és possible amb verbs d'argumentació (demostrar, mostrar, provar, implicar, comportar, suposar, inferir-se o significar). Per exemple: Ho demostraria comprar el seu llibre.
De + infinitiu: complementdirecteLa preposició de és opcional quan un [...]