FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Divisió última d'un peduncle ramificat. Peduncle petit. En els lepidòpters, suport pel qual l'escata es fixa a l'epidermis. En certs insectes, segon artell de les antenes, situat entre l'escap i el flagel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estructura de l'epidermis dels òrgans verds de les plantes superiors, especialment de les fulles, formada per dues cèl·lules oclusives, portadores de cloroplasts, que limiten l'ostíol, el qual s'obre o es tanca segons la turgència d'aquelles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lesió produïda per un aixecament de l'epidermis com a conseqüència d'una cremada, del fregadís, etc., que conté inicialment un líquid serós i després pot contenir sang o pus. Protuberància aïllada produïda per una dilatació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, paral·leles entre elles i molt juntes, i amb molts cloroplasts, generalment ben desenvolupat sota l'epidermis de l'anvers de les fulles. parènquima esponjós [o parènquima lacunar] Teixit format per cèl·lules parenquimàtiques separades per grans espais intercel·lulars. En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., cèl·lula epidèrmica que forma una protuberància petita. Evaginació o engruiximent local de la paret que es troba a la superfície externa d'algunes molses i algues. En zool., petita eminència formada sota l'epidermis i a la superfície de certes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de teixit envoltant. Les túniques dels ulls. Les túniques de la ceba. Capa coriàcia o gelatinosa que envolta l'epidermis dels urocordats constituïda per una substància química. Estrat de la paret d'un asc o d'una espora. [...]
