FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Es posa darrere el verb d'una proposició expositiva negativa quan hom nega allò que es pot inferir lògicament d'allò que s'acaba de dir o que es dirà tot seguit. —Demà t'ho diré. —Oh! No ens veurem pas demà. Es posa darrere el verb d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom feble en quan va immediatament darrere un verb acabat en consonant o en u i no el segueix el pronom hi. Pren-ne. Preneu-ne. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb terminat en una vocal altra que u. Asseure's. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom vosaltres i de vós quan va immediatament darrere un verb terminat en consonant o u. Renteu-vos les mans. Escoltar-vos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix d'instrument. Causa instrumental. Que se serveix d'instruments musicals. Música instrumental. Conjunt d'instruments d'una orquestra o banda de música, d'un cirurgià, etc. En gram., que indica el mitjà amb què és efectuada l'acció designada pel verb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté, que denota, un manament, una ordre. Parlar en to imperatiu. Que no pot ésser evadit o evitat. Un deure imperatiu. L'imperatiu moral. Mode imperatiu. Un verb en imperatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alteració d'un mot per addició, subtracció, transposició o contracció de lletres o síl·labes. Fet d'estar constituït el paradigma d'un nom, pronom o verb per formes de temes diferents. [...]