1.
parar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona o una cosa, rebre (allò que ve a batre-la, que li ve al damunt). No vam poder aixoplugar-nos enlloc i vam haver de parar la pluja més d'una hora. Feia un sol abrusador, però no vam tenir més remei que parar-lo. Em va donar una repulsa! I jo, mira, callant i [...]
|
2.
parar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
sense parar (parar 3)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
incessantment ininterrompudament(->) o sense interrupció sense treva Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
anar a parar (parar 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
anar a raure anar a fer cap Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
parar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Impedir a un adversari la finalització d'una presa en plena execució. [...]
|
6.
parar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Aconseguir estabilitzar un castell després d'una rebrincada. [...]
|
7.
parar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Interceptar el ferro del tirador adversari per evitar un tocat. [...]
|
8.
parar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Protegir-se un punt vulnerable del cos desviant un cop de l'adversari en plena execució o interceptant-lo en el llançament. [...]
|
9.
parar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Interceptar el ferro del tirador adversari per evitar un tocat. [...]
|
10.
parar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [detenerse] parar, aturar-se pron. El tren no para en esta estación, el tren no para en aquesta estació. 2 parar, cessar. A ver si paras de hablar, a veure si pares de xerrar. 3 [no trabajar] fer vaga. 4 parar. La escalera va a parar a la azotea, l'escala va a parar al terrat. 5 acabar [...]
v intr 1 [detenerse] parar, aturar-se pron. El tren no para en esta estación, el tren no para en aquesta estació. 2 parar, cessar. A ver si paras de hablar, a veure si pares de xerrar. 3 [no trabajar] fer vaga. 4 parar. La escalera va a parar a la azotea, l'escala va a parar al terrat. 5 acabar. Todo el nublado paró en cuatro gotas, tota la nuvolada va acabar en quatre gotes. 6 [alojarse] parar. 7 fig adonar-se pron, parar esment. No paró en esto, no va adonar-se d'això. 8 ¡dónde va a parar! fam on s'és vist! 9 ¿dónde (o a dónde) vamos a parar? on arribarem? 10 ir a parar a anar a parar a. La pelota fue a parar a la calle, la pilota va anar a parar al carrer. 11 ir a parar a anar a raure a, arribar a, anar a parar a. No podía haber ido a parar a mejores manos, no podia haver anat a raure a millors mans. 12 no parar no parar. 13 no parar en no ésser mai a. No para nunca en casa, no és mai a casa. 14 no parar en bien acabar malament. 15 no parar hasta no parar fins a. No parará hasta conseguirlo, no pararà fins a aconseguir-ho. 16 no poder parar no poder parar. 17 parar de parar de. No para de llover, no para de ploure. 18 parar en parar. Tú pararás en ladrón, tu pararàs lladre. 19 parar mal (o en mal) acabar (o parar) malament. 20 sin parar sense parar. 21 venir a parar anar a parar a. 22 venir (o ir) a parar en reduir-se a, quedar en. v tr 23 [preparar] parar. Parar una ratonera, parar una ratera. 24 [detener] parar, aturar. No podía parar el caballo, no podia parar el cavall. 25 [evitar] parar. Paré el golpe con el bastón, vaig parar el cop amb el bastó. 26 [esgrima] parar. v pron 27 parar-se, aturar-se. Este reloj se para muy a menudo, aquest rellotge es para molt sovint. 28 amer posar-se dret. El niño tiene solo nueve meses y ya se para, el nen només té nou mesos i ja es posa dret. 29 pararse a pensar (o a reflexionar) pensar-s'hi, mirar-s'hi bé. |