21.
caragoladís -issa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té propensió a caragolar-se. Cabell caragoladís. [...]
|
22.
esborrifament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat del pèl o del cabell esborrifat. [...]
|
23.
ondat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa ondes. Té el cabell ondat. [...]
|
24.
embulladís -issa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fàcil d'embullar-se. Té el cabell molt embulladís. [...]
|
25.
rossor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de ros. La rossor del seu cabell. [...]
|
26.
calba
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En un calb, part del cap desproveïda de cabell. [...]
|
27.
decalvant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la propietat de fer caure el cabell. [...]
|
28.
tricofitosi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malaltia de la pell i del cabell causada pel tricòfit. [...]
|
29.
-tric -trica
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. thríx trikhós, 'cabell'. Ex.: liòtric. [...]
|
30.
eriçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dreçar i posar rígid (el cabell) com les punxes d'un eriçó. Se m'ericen els cabells quan recordo aquell espectacle esgarrifós. Els senglars, davant el perill, s'ericen. Omplir d'obstacles, de dificultats, d'aspreses, etc. [...]
|