111.
viu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
más vivo). El viu d'una qüestió, lo vivo de una cuestión. 20 tocar el viu fig i fam poner el dedo en la llaga, herir en carne viva, dar en (o llegar a, o tocar en) lo vivo. [...]
|
112.
mà
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
manos en los bolsillos, mano sobre mano. 32 amb les mans buides (o netes) fig con las manos vacías, con una mano atrás (o detrás) y otra delante. 33 amb les mans plenes con las manos llenas. 34 arribar a les mans fig [pegar-se] llegar (o venir) a las manos. 35 arribar a mans de llegar a manos de, llegar [...]
|
113.
agafar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pols, estos tapices cogen mucho polvo. 11 [contreure] coger, pillar, agarrar. Agafar el tifus, coger el tifus. 12 [adquirir] coger, adquirir. Ha agafat el costum d'arribar tard, ha cogido la costumbre de llegar tarde. 13 [ocupar] coger. La cortina agafa tot el balcó, la cortina coge todo el balcón. 14 [...]
v tr 1 [subjectar] coger, agarrar, asir, tomar. 2 [atrapar] coger, pillar, prender, agarrar, detener, arrestar, echar mano (o la mano) a. Agafar un fugitiu, coger a un fugitivo. 3 [prendre] coger, quitar. 4 [contractar] coger, tomar. Agafar minyona, coger criada. 5 [un vehicle] tomar, coger. 6 tomar, coger. Vam agafar una drecera, tomamos un atajo. 7 coger, tomar. Agafar fred, coger frío. 8 coger, conciliar. No poder agafar el son, no poder coger el sueño. 9 [acceptar] coger, tomar. Agafeu els diners que us donin, coged el dinero que os den. 10 [retenir] coger. Aquests tapissos agafen molta pols, estos tapices cogen mucho polvo. 11 [contreure] coger, pillar, agarrar. Agafar el tifus, coger el tifus. 12 [adquirir] coger, adquirir. Ha agafat el costum d'arribar tard, ha cogido la costumbre de llegar tarde. 13 [ocupar] coger. La cortina agafa tot el balcó, la cortina coge todo el balcón. 14 coger, pillar. Em van agafar per sorpresa, me cogieron por sorpresa. 15 [sorprendre] coger, pillar. Agafar algú en una mentida, coger a alguien en una mentira. 16 fig coger, tomar. Agafar les coses amb interès, coger las cosas con interés. 17 agafar-ho al vol fig i fam [ésser molt llest] cogerlas al vuelo. 18 agafar per coger de (o por). 19 ho agafes o ho deixes lo tomas o lo dejas. 20 no haver-hi per on agafar-ho fig i fam no haber por donde cogerlo. v intr 21 [sobrevenir] venir, tomar. Li han agafat ganes de riure, le han venido ganas de reír. 22 [arrelar] prender, arraigar. 23 [enganxar] pegar. Aquesta pega no agafa, esta cola no pega. v pron 24 cogerse, agarrarse, asirse. Agafar-se a la barana, cogerse a la barandilla. 25 [enganxar-se] pegarse. L'arròs s'ha agafat, el arroz se ha pegado. 26 fig tomar tr. Agafar-s'ho pel costat que crema, tomarlo por donde quema. 27 [aprofitar] agarrarse. S'agafa a qualsevol excusa per no treballar, se agarra a cualquier excusa para no trabajar. 28 ballar agafats bailar agarrado. |
114.
deixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
blanco. 12 [renunciar de fer] dejar, abandonar. Ha deixat els estudis, ha dejado los estudios. 13 [cessar] dejar. Això ha deixat de tenir interès, esto ha dejado de tener interés. 14 [llegar] dejar, legar. L'oncle, en morir, em deixà una caseta, el tío, al morir, me dejó una casita. 15 [prestar] dejar [...]
|
115.
echar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
demanar almoina. 52 [aves] covar intr. 53 fig i p fr lliurar-se, donar-se. Echarse a la bebida, lliurar-se a la beguda. 54 echarse a perder fer-se malbé, malmetre's. 55 echarse atrás (o para atrás) fig i fam [desdecirse] fer-se endarrere (o enrere). 56 echarse encima fig i fam [llegar] caure al damunt [...]
|
116.
arma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
les armes. 22 ¡descansen armas! mil descanseu armes!23 estar en arma (o en armas) estar sobre les armes. 24 hacer armas [guerrear] fer armes. 25 hacer sus primeras armas fig fer les primeres armes. Hacer sus primeras armas en el teatro, fer les primeres armes al teatre. 26 llegar a las armas arribar a [...]
|
117.
en 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, se'n va anar, al llegar las siete, se fue. En arribar, soparem, en llegando, cenaremos. 7 [introdueix el complement exigit pel règim de certs verbs, substituïble per hi] en. Es desfeia en elogis, se deshacía en elogios. Estem d'acord en tot, estamos de acuerdo en todo. 8 [complement del nom] en. En [...]
|
118.
porta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig puerta. Arribar a les portes de la mort, llegar a las puertas de la muerte. 11 fig puerta. Els diners obren totes les portes, el dinero abre todas las puertas. 12 a porta oberta a puerta abierta. 13 a porta tancada (o closa) a puerta cerrada. 14 clavar (o tancar) la porta pels morros (o pels [...]
|
119.
bueno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
14 a la buena de Dios a la bona de Déu. 15 ¡buena es esa! aquesta sí que és bona!16 ¡buena la has hecho! si que l'has feta bona!17 ¡buenas! [por la mañana] bon dia!18 ¡buenas! [por la tarde] bona tarda!19 ¡buenas! [por la noche] bona nit!20 ¡buenas! [al llegar] Déu vos guard!21 ¡buenas! [al marcharse [...]
|
120.
tirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[mamar] tragar, mamar. Com tira aquesta criatura!, ¡cómo traga este niño!6 [tenir d'extensió] medir. Aquesta peça de roba tira vint metres, esta pieza de tela mide veinte metros. 7 abs ir, llegar. Aquesta cova tira molt endins, esta cueva va (o llega) muy adentro. 8 [disparar] tirar, disparar. 9 abs [...]
|