'espai o en el temps respecte al punt de referència designat pel complement de la preposició de. Cal recordar, però, que amb valor temporal no es fa servir per indicar posterioritat. Per exemple:
A dos mesos de la final es va lesionar greument.
A poques hores de l'onada de calor encara no s'han resolt [...]
Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit +a+ infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc.
Aquesta [...]
Generalment, el complementdirecte no va introduït perla preposició a, a diferència del complement indirecte. Cal tenir en compte, però, els casos següents:
1. Si s'altera l'ordre bàsic de l'oració, de vegades hi pot haver ambigüitat entre el complementdirecte i el subjecte, o bé pot ser [...]
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït perla preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència ala culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
La construcció formada perla preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
Generalment, el complementdirecte no va introduït perla preposició a, si s'exceptuen casos de possible ambigüitat, de paral·lelisme, de desplaçament de complement o de certs quantificadors.
Pel que fa als quantificadors, cal tenir en compte els casos següents:
1. Quan el complementdirecte és [...]
En una oració, el complementdirecte (CD) és aquell que expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. Aquest complement, habitualment, està format per un substantiu (o un conjunt de mots que el tenen com a nucli), un pronom, o una oració subordinada, que fan referència a una cosa [...]
En les locucions prepositives en contra + possessiu i ala vora + possessiu, el possessiu pot ser tant masculí com femení (meu/meva;
teu/teva; seu/seva;
nostre/nostra; vostre/vostra). Per exemple:
Seien ala vora teu/teva.
El noi era ala vora nostre/nostra.
Durant tota la reunió ha anat en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
directa. en directe Simultàniament al temps en què s'enregistra. El concert d'aquesta nit, el retransmetran en directeper televisió. Un programa en directe. En esgr., que s'executa en la mateixa línia en què es troba l'arma. En l'esport de la boxa, cop de puny potent que el [...]