S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius de les designacions de les festivitats cíviques, religioses i polítiques. Per exemple:

per Cap d'Any
per Tots Sants
els focs de Sant Joan (però en minúscula si fa referència al sant: El patró dels impressors és sant Joan)
l'Onze de Setembre o la Diada (però en minúscula si és genèric: La diada de Sant Jordi és el 23 d'abril)
El Divendres Sant és inhàbil.
el Halloween
el Dia d'Acció de Gràcies
la Festa de la Primavera
Enguany la Festa Major cau en dissabte (però en minúscula si és genèric: A Vilafranca sempre fan una festa major molt lluïda)

Igualment, s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius de les denominacions de fets històrics singulars que, per tradició, han adquirit categoria de nom propi. Per exemple:

la Guerra dels Segadors
la Primera Guerra Mundial
el Sis d'Octubre
la Segona República
la Primavera de Praga
la Setmana Tràgica
el Maig del 68

Es distingeixen així de la resta de fets històrics que es designen amb un nom genèric (batalla, caiguda, revolta, setge, descobriment, etc.) seguit d'un nom propi, que s'escriuen amb minúscula inicial: batalla de l'Ebre, guerra de Bòsnia, setge de Girona, descobriment d'Amèrica, etc.

En canvi, els períodes temporals i geològics, i els moviments artístics i culturals s'escriuen amb minúscula inicial. Per exemple:

pel febrer
en dimecres
a la primavera
el paleolític superior
l'edat mitjana
l'antic règim (si fa referència a la institució francesa s'escriu amb majúscula inicial: l'Antic Règim)
el cretaci
el juràssic
el romànic
el gòtic
el barroc
el noucentisme
el cubisme

Però, per evitar ambigüitats, se solen escriure amb majúscula: Modernisme, Renaixement, Renaixença, Romanticisme i Il·lustració.