De vegades, la preposició regida per un verb coincideix amb un mot interrogatiu (com ara qui, què, com, quan, quant, on, per què, quin o si), que introdueix una oració subordinada. Per exemple:

Sempre parlen de si els renovaran el contracte o no.
S'interessen sobre on hi ha més corrupció política.

Ara bé, si es vol evitar aquest contacte, es pot modificar la construcció, intercalant-hi algun mot, per exemple, o en el cas d'alguns verbs (com ara dubtar, recordar-se, preocupar-se, fixar-se, dependre...), permeten elidir la preposició regida. Per exemple:

Sempre parlen de la qüestió de saber si els renovaran el contracte o no.
S'interessen sobre el lloc on hi ha més corrupció política.

Ens hem de fixar (en) si plou o no.
No estava segur (d')on havien quedat.

Finalment, cal tenir en compte que de vegades el mot interrogatiu també està introduït per una preposició. En aquest cas, es produeix un contacte entre dues preposicions. Quan aquestes dues preposicions són àtones, generalment, aquest contacte s'evita. Per exemple: 

Això depèn a qui et dirigeixis (i no Això depèn d'a qui et dirigeixis). 
Parlaven de la joguina amb què s'entretindrien a la tarda ( i no Parlaven de amb què s'entretindrien a la tarda).