1 v. intr. Posar-se pitjor. empitjorar-se pitjorar(intr.) anar de mal en pitjor tombar per mal desmillorar-se(un malalt) decaure emmaleir-se, esdevenir pitjor. experimentar una pitjora (o pitjoria) anar a mal(esp. els afers) agreujar-se(una situació, un malalt, etc.) Ant. Millorar. Alleujar- [...]

empitjorar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

empitjorar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 empitjorar. 2 (encruelir-sepron.) rabejar-se complaure's. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 exacerbar engrevir. Això engreveix encara els meus pecats. encruelir(una nafra) enverinar(fig.) irritar(un mal, una nafra) Cp. recarregar empitjorar. 2 ofendre. Ant. Desagreujar. Desengrevir. 3 (agreujar-seo greujar-sepron.) recruar, agreujar-se de nou, recaure. carregar-se(un malalt [...]

. intensificar accentuar agreujar empitjorar fer més gran Ant. Disminuir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Ant. Empitjorar. Agreujar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

home de sort: a tu totes et ponen. Ant. Ballar de capoll. Anar a (o de) mal borràs. Estancar-se. Aturar-se. Empitjorar. Anar de caiguda. Decaure. Anar per portes. Caure de l'escambell (una persona). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

restablir-se d'una malaltia altrament mortal. tornar de mort a vida recobrar la salut tornar els ossos a lloc(fig.) treure faves d'olla, restablir-se, físicament o econòmicament. Ant. Empitjorar. Agreujar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]