FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El més antic dels membres d'un cos per ordre de recepció. Membre d'una facultat, d'una corporació, elegit o designat per a presidir-la. Prevere encarregat d'una circumscripció diocesana per delegació del bisbe. Dignitat del capítol catedral o de la col·legiata que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gran dany, destrucció, mortaldat, causat per la guerra, una epidèmia, una calamitat. La davantera de l'equip local va fer estralls en la línia defensiva dels contrincants. En l'antic codi penal espanyol, delicte comès mitjançant inundació, incendi, explosió, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble de llengua indoària que ocupa la part central i meridional de Sri Lanka, l'antic Ceilan, i les illes Maldives. Natural de Sri Lanka. Relatiu o pertanyent a Sri Lanka o als singalesos. Llengua indoirànica parlada a Sri Lanka. Relatiu o pertanyent al singalès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Modalitat del dret de bagatge, que consistia en l'obligació de transportar coses per a les hosts o la collita al magatzem del senyor. Antic pacte, inclòs en contractes d'arrendament de propietats rústiques, de transport de fruits o de materials a favor del propietari o de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de l'Església cristiana d'Egipte. A l'alta edat mitjana, habitant d'Egipte. Relatiu o pertanyent als coptes o a llur religió. Església copta. Art copte. Llengua semítica, avui extingida, derivada de l'antic egipci i conservada com a idioma litúrgic. Relatiu o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descendència per línia masculina d'una estirp, excepte en el cas d'una pubilla. D'alt llinatge. D'antic llinatge. Llinatge de jueus. Llinatge de gegants. Grup de parentiu basat en la filiació unilineal establerta a partir d'un avantpassat comú conegut. llinatge humà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un antic poble itàlic que durant el segon mil·lenni abans de Crist ocupava la Itàlia central i part de l'Etrúria i que vers el primer mil·lenni abans de Crist es restringí a la zona oriental de l'actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un grup religiós jueu originat en temps dels Macabeus i actiu fins a la destrucció del temple de Jerusalem, que refusava l'autoritat de les tradicions orals i d'altres llibres de l'Antic Testament que no fossin el Pentateuc, i negava la resurrecció dels morts, la [...]
