Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès).
Una altra opció, independentment del parlar, és mantenir la distinció tradicional d'aquestes dues preposicions davant d'infinitiu. A continuació, detallem aquests usos:
1. S'usa per davant d'infinitiu en els casos següents:
1.1. Complement de règim. Per exemple:
Vam optar per agafar el primer vol que sortia cap a casa (el verb optar regeix per).
1.2. Complement de nom que indica una acció o una situació que no s'han esdevingut encara o que són imminents. Per exemple:
Abans de plegar tinc feina per fer.
Hi ha papers per endreçar.
1.3. Complement causal:
2. S'usa per a davant d'infinitiu en els casos següents:
2.1. Complement de règim. Per exemple:
Jo no serveixo per a fer aquesta feina (el verb servir regeix per a).
2.2. Complement d'una quantificació que indica el grau d'assoliment d'unes determinades expectatives (en oracions que contenen, de manera explícita o implícita, quantificadors com prou, massa, molt, bastant, gaire, poc, força, adjectius com suficient o insuficient o el verb bastar, entre d'altres). Per exemple:
Segons les indicacions de la guia, l'alberg és massa lluny per a arribar-hi avui.
Per a elaborar els vestits una setmana no és suficient.
3. Són possibles les dues preposicions en les oracions concessives amb valor ponderatiu ('malgrat'). Per exemple:
Per tenir l'edat que té, se'l veu vell.
Per a tenir l'edat que té, se'l veu vell.
4. Finalment, també són possibles les dues preposicions en construccions d'infinitiu que expressen seqüenciació o posterioritat:
Se'n van anar entre gestos d'indignació per tornar vint minuts més tard.
Se'n van anar entre gestos d'indignació per a tornar vint minuts més tard ('...i van tornar vint minuts més tard')
Aquestes construccions temporals, però, són poc freqüents i pertanyen als registres formals i especialment a la llengua escrita.