FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pi d'escorça grisenca i capçada amplament cònica, amb les fulles força llargues i gruixudes, de dues en dues, i les pinyes més aviat petites, d'un bru clar i gairebé simètriques, que fa boscos a la part inferior de l'estatge montà i sobretot a les contrades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte coleòpter les larves del qual roseguen els arbres i la fusta i hi obren llargues galeries. Banyarriquer del pi. Banyarriquer del pollancre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fusta de pi roig rica en resina, d'anells estrets, densa i de bona qualitat per a fusta vista de luxe. Fusta d'algunes coníferes de qualitat semblant al melis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de la zona fresca i relativament humida situada entre la terra baixa i l'estatge subalpí i sovint dominada per les rouredes, les fagedes i les pinedes de pi roig. [...]