El verb escapar, segons el significat, pot anar acompanyat de la preposició de (escapar de), la preposició a (escapar a) o bé ser un verb pronominal (escapar-se).

Amb el significat d''una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú', regeix la preposició de. Per exemple:

El plat li va escapar de les mans i es va trencar.
La corretja li ha escapat de la mà i el gos ha fugit. 

Amb el sentit de 'no estar a l'abast d'algú o no formar part dels seus plans', regeix la preposició a. Per exemple: 

La constància escapava a la seva manera de fer.
Aquestes tasques escapen a les seves habilitats. 

El verb escapar és intransitiu pronominal en els casos següents:

• amb el significat d''algú, allunyar-se alliberant-se d'allò que el reté, d'un perill'. Per exemple: Una zebra s'ha escapat del zoo; Ahir es va escapar un ostatge.

• i amb el significat de 'sortir, passar de manera involuntària, sense poder-ho evitar', aquest ús va associat generalment a un complement en forma de pronom feble. Per exemple: Sovint se li escapa el riure; La qüestió se'ls va escapar de les mans i va passar a ser del domini públic.