91.
quimera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
griu, el cos de cabra i la cua de drac. Creació imaginària de l'esperit que es pren com una realitat. Malvolença contra algú. Li tinc quimera. Es tenen molta quimera. Ànsia, inquietud. No passis quimera. Peix condricti del grup dels holocèfals, amb una forta espina [...]
|
92.
costum
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de fer, d'obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d'actes de la mateixa espècie. Això era costum en ell, ho tenia per costum. Tinc costum d'anar-me'n al llit a les deu. Fer una cosa contra el nostre costum. És el costum del país. La [...]
adj interr i exclam 1 quin -a [pl: quins, quines]. ¿Qué día vendrás?, quin dia vindràs? No sabe qué respuesta darme, no sap quina resposta donar-me. 2 quin -a [pl: quins, quines]. ¡Qué chica más guapa!, quina noia més bonica! ¡Qué ganas tenía de verte!, quines ganes tenia de veure't! 3 ¡qué de! que... que hi ha!, quant -a [pl: quants, quantes], si n'hi ha de.... ¡Qué de complicaciones!, que complicacions que hi ha!, quantes complicacions!pron interr 4 què. ¿Qué dices?, què dius? ¿De qué hablaban?, de què parlaven? ¿Con qué lo han hecho?, amb què ho han fet? 5 ¿de qué? de què? ¿De qué le sirve hablar tanto si nadie le escucha?, de què li serveix parlar tant si ningú no se l'escolta? 6 ¿de qué vas? fam què t'has pensat? 7 el qué dirán el què diran. 8 ¿para qué? [para qué cosa] per a què? 9 ¿para qué? [por qué causa] per què? 10 ¿por qué? per què? 11 ¿pues qué? doncs què?, i doncs? 12 ¿qué? què?, i doncs? 13 ¿qué dice? què diu? 14 ¿qué es de...? [una persona] què se n'ha fet, de...? ¿Qué es de Juan?, què se n'ha fet, d'en Joan? 15 ¿qué es de...? què és de...? ¿Qué es de tu vida?, què és de la teva vida? 16 ¿qué es lo que? què és el que? 17 ¿qué hay? què hi ha?, com va? 18 ¿qué hay de nuevo? què hi ha de nou?, quines novetats hi ha? 19 ¿qué más? què més? 20 ¿qué más da? què hi fa? 21 ¿qué sé yo? i jo què sé?, què sé jo? 22 ¿qué tal? què?, com? ¿Qué tal le pareció el piso?, què li va semblar el pis? ¿Qué tal vio al enfermo?, com heu trobat el malalt? 23 ¿qué tal? [al saludar] com va?, com va això? 24 un no sé qué [una cosa indefinible] un no-sé-què. 25 ¿y a mí qué? què m'importa a mi?, i a mi què se me'n dona? 26 ¿y qué? i què?adv 27 que. ¡Qué bueno!, que bo! ¡Qué grande!, que gran! |
93.
Es pot dir què va! en català?
/ Com es diu ¡qué va! en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, algunes de les expressions més habituals per indicar negació, refús o desaprovació davant una pregunta o una afirmació sorprenents són, segons el cas, i ara!, au va!, no!, fuig!, i ca!, i què més!, entre d'altres. Per exemple:
I dius que no es poden permetre anar de vacances? Au va! Si [...]
|
94.
'venir a per' o 'venir per'? / 'anar a per' o 'anar per'? / Com es diu 'ir a por' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
|
95.
parella
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Persona o cosa que forma parella amb una altra. La seva parella de ball era més alta que ell. Em va presentar la seva parella: no pensen casar-se per ara. No trobo la parella d'aquesta arracada. En mat., conjunt que consta només de dos elements. En determinats jocs, conjunt de dues cartes o dos [...]
|
96.
menys
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aristocràcia local havia anat a menys. Menor quantitat de, menor nombre de, element que expressa la comparació d'inferioritat. Tinc menys diners que tu. Traient-hi. Han estat dues hores menys deu minuts. Deu menys dos són vuit. [inv.] Signe de la subtracció i de les quantitats negatives. [...]
|
97.
t'adones de que o t'adones que? / Les preposicions a, de, en i amb davant de la conjunció que
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
|
98.
deber 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 deure. Cumplí con mi deber, vaig complir el meu deure. 2 pl [trabajo escolar] deures. 3 creo mi deber crec que és el meu (o que tinc el) deure. 4 es mi deber tinc el deure de. Es mi deber decirle, tinc el deure de dir-vos. [...]
|
99.
denominacions del Brasil
Font
Fitxes de l'Optimot
La denominació habitual d'aquest país és Brasil, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Federativa del Brasil. El codi ISO que representa aquest país és BR.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral [...]
|
100.
particular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concerneix exclusivament una persona o una cosa. Tenir una cosa un sabor particular. Tenir una planta una virtut particular. Que es distingeix de les altres persones o coses. És particular, això! No hi ha res de particular en això. No ha ocorregut res de particular. Que [...]
|