1paraula (→) (en sentit gramatical és més propi mot) partícula, mot invariable monosil·làbic. Cp. afix, prefix, sufix expressió. Una expressió vulgar. terme. Un terme tècnic. dicció. Una dicció estrangera. vocable denominació, el nom donat a una cosa. concepte, mot en tant que expressa una idea. En la seva carta empra uns conceptes molt durs. veu Cp. locució: reunió de mots que fan la funció d'un mot.
2al·lòtrop, mot que té, en una llengua, la mateixa etimologia que un altre. Col·locar i colgar són dos mots al·lòtrops, igual que hostal i hospital. paroxíton, mot pla. proparoxíton, mot esdrúixol. arcaisme, mot desusat. neologisme, mot de formació nova. tecnicisme, mot tècnic. mot savi, mot manllevat al llatí o al grec. homònim, dit de dos o més mots que es pronuncien igual. "Massa" i "maça" són mots homònims. homògraf, dit de dos mots diferents que tenen la mateixa grafia. heterònim, mot escrit igual que un altre de diferent pronunciació i significat. "Déu" i "deu" són mots heterònims. dialectalisme, mot propi d'un dialecte. "Cecar" és un dialectalisme de "cercar". ruralisme, mot propi de la gent del camp, no ciutadà. barbarisme (→), mot estranger, no incorporat a la llengua. estrangerisme, mot manllevat a una llengua estrangera. manlleu, íd. préstec, íd. xenisme, estrangerisme que designa una realitat d'una altra llengua. lèxic, el conjunt de mots d'una llengua.