En català, els mots compostos que són manlleus adaptats s'escriuen amb els components aglutinats i sense guionet. Per exemple:
aiguagim, cameràman, ciclocròs, discjòquei, troleibús, vademècum...
Pel que fa als compostos que són manlleus no adaptats, es poden dividir en tres grups:
Hi ha una sèrie de casos particulars:
— S'escriuen sense guionet les expressions llatines. Per exemple: honoris causa, rara avis, statu quo; a priori, de facto, ex cathedra, in vitro, per capita; grosso modo, ipso facto, motu proprio, stricto sensu, etc.
— S'escriuen sense guionet expressions manllevades i no adaptades que en català funcionen com a locucions adverbials o adjectivals. Per exemple: a cappella, off the record, etc.