tallamar roda, peça de fusta o de ferro que, arrencant de la punta de la quilla, forma la proa o la popa d'una nau. Cp. esperó: peça de ferro o d'acer que termina la proa d'un vaixell de guerra, rostre: esperó de bronze dels vaixells de guerra antics Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. tesaro tensar trincar estirar(->) 2 v. intr. llavorar. Amolla el cap de proa, que llavora massa, que està massa tibant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ungla. 2 proa. 3 contrafort. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 bec. 2 cara. 3 proa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

proís, corda posada a proa per a amarrar l'embarcació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ensorrar-se, embarrancar-se, una nau en un banc de sorra. amorrar-se, clavar-se de proa, una nau, en un banc de sorra o a la platja. encallar(v. intr.). De sobte, la nau encallà: llavors vam veure que el fons del mar s'havia aixecat lleugerament en aquell indret. Manuel Franquesa i [...]

enfonsada ensorradao ensorrament enfondiment(Alc.) apregonament aprofundiment depressió(med.). Una depressió de l'os del crani. calat, enfonsament normal de l'obra viva d'una nau. capficallo capbussó, acció d'enfonsar-se bruscament la proa d'una nau que es balanceja de proa a popa. naufragi [...]

1 bitllot, estaca d'uns tres pams de llarg, per a diferents usos. bitó, cada una de les estaques que hi ha a coberta de la nau, cap al cantó de proa, on hom aferra la cadena de l'àncora. bonó, boló, estaca que serveix de tap d'un safareig, pica, etc. jaló, estaca que hom planta a terra per [...]

cop(->) embatol, embat lleuger. flat flaterol, embatol. empopada, embat del vent sobre la nau en la direcció de popa a proa. empenta(->) impuls(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

remador vogador proer, remer que va a la proa d'una embarcació. galiot, remer de galera. Cp. xurma o xusma: conjunt dels galiots d'una galera. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]